Elogi dels "capellans progres"
Jordi Llisterri
(Pòrtic)


En el número de Foc Nou d’aquest agost Josep Lligadas es preguntava: “I si els muntéssim un homenatge?” Es referia a un homenatge “a tots els capellans que passen dels setanta, que van viure el Concili Vaticà II amb entusiasme, i que van treballar per aplicar-lo i fer-lo realitat en les nostres comunitats”. Pensant en un número monogràfic per aquest novembre –amb el que Foc Nou arriba als 35 anys– ens va semblar un bona idea dedicar-lo als capellans. També coincideix amb l’Any Sacerdotal que ha convocat el papa coincidint amb els 150 anys de la mort de sant Joan Maria Vianney, rector d’Ars.
Sovint, els números d’una revista, mentre s’estan preparant, arriba un moment que comencen a caminar una mica sols, i no acaben sent exactament el que s’havia plantejat inicialment. Un número d’homenatge als capellans del Vaticà II –per dir-ho d’alguna manera– s’ha acabat convertint amb un número en general sobre el capellans, i, en alguns aspectes, mirant més al present i al futur que al passat.
Això no treu que aquest número també vulgui ser un homenatge als capellans, a tots, però especialment a aquella generació del capellans que popularment anomenem els “capellans progres”. El canvi d’aires que ha viscut l’Església després de la ventada postconciliar no ha ajudat gaire a valorar la seva aportació. I, malauradament, els capellans que han recollit la seva tradició d’arrelament en el món, tampoc són els qui avui s’emporten les medalles oficials.
El que trobareu en les pàgines centrals d’aquest número són quatre apartats. No cobreixen ni de lluny tots els aspectes que envolten el ministeri sacerdotal; hauríem de fer monogràfics sobre el tema durant un any seguit. Primer hi ha una introducció sobre l’evolució de la disciplina i el ministeri sacerdotal. Un altre aspecte central és l’anàlisi de les dificultats que avui viuen els sacerdots, però també de les oportunitats que obre un canvi de model i la pregunta sobre què passarà d’aquí a uns anys en aquest racó d’un continent europeu on l’envelliment del clergat és alarmant. Un tercer aspecte fonamental és la formació dels nous capellans. Finalment, en aquesta voluntat de valorar la feina dels capellans, recollim alguns testimonis de diverses generacions. Els articles centrals es complementen amb una presentació de l’Any Sacerdotal i una selecció de llibres escrits per capellans.
En aquest número monogràfic també hem demanat a tots els col·laboradors habituals que dediquin els seus articles o seccions als capellans. Tots els articles centrals els vam demanar a capellans i vam pensar que la veu dels laics ja apareixia amb les aportacions dels col·laboradors habituals. Així ha estat i, sense demanar-ho i sense amagar les dificultats, també recullen un majoritari elogi als capellans. Capellans que han fet aportacions en el món social i capellans que tenen noms i cognoms en la trajectòria personal de cadascú. Aquests capellans que tenim a prop, que hi són quan els necessitem i que cal elogiar.