El Crist interior Xavier Melloni Ribas Herder
, Barcelona, 2010
152 pàg. 11,54 €
Un text breu i intens, per assaborirlo, gustós, nutritiu. Convé fer-ne multitud de tastos ja que les paraules, les frases i els mateixos silencis criden a allò que no es mostra directament, però que hi apareix entre línies: una gran riquesa d’al·lusions espirituals.
L’esquema és aparentment simple: entre una presentació i un epíleg, quatre apartats. Així, el text parla també d’una manera misteriosa, gràcies a la seva arquitectura simbòlica. No podem oferir aquí un comentari de cada apartat, tan sols unes indicacions. El primer, horitzó, presenta tres perspectives: no anar, sinó venir; abbà i fill; minvar per créixer. Cadascun dels altres apartats n’ofereix set, ben relacionades entre elles. En efecte, el camí (que s’expressa en pregària, es manifesta en l’autoritat, en un ésser lliure de possessió, dins d’una nova justícia, s’obre del tot a una revelació i condueix a l’altra riba) no és separable del buidament (significat per la posició als peus de tots, pel triple gest de prendre el pa, partir-lo i repartir-lo, per la desapropiació, l’allunyament del búfal per esdevenir anyell, per una set que engendra de nou, per fer-se capaç d’acollir el per-dó, el do incommensurable, que fa de la creu una
clau que obre) i comporta una nova i constant gestació (un sepulcre nou i buit esdevé nova matriu, permet anar més enllà del desig de retenir, per immergir tota la realitat en el Misteri triunitari i descobrir la Presència constant i polimorfa, font de l’autèntica divinització, perquè, ben arrelats, puguem romandre,
oberts a l’Esperit que condueix a la veritat plena).
Lectura recomanable per a qui senti gana i set d’esperit, prou planera perquè estigui a l’abast de tothom. Llàstima que algunes errades enlletgeixin aquesta versió catalana de l’original en castellà. Andreu Trilla
