Pa i bellesa. Clara d’Assís María Victoria Triviño Publicacions de l’Abadia de Montserrat
, Barcelona, 2010
168 pàg. 12€
Xoca que un llibre tan menut pugui contenir un relat tan gran. El fet que, avui dia, molts enyorin l’existència de relats, per exemple en la vida política, pot oferir un espai a aquest tipus de llibres, a mig camí entre la història, les floretes i el relat encisador. Llegint-lo vénen ganes de rellegir-lo, senyal que fa efecte en el lector.
No és ben bé un llibre d’història, però la figura de Clara d’Assís s’hi perfila enmig de l’ambient de l’època, ben dibuixat. No és tampoc un llibre de poesia, però el seu to líric regalima pertot arreu, en imatges i, sobretot, en la tendresa del relat. Deu ser la millor manera (l’única, potser?) d’acostar-se al misteri interior dels personatges, al tresor de la seva experiència. Cap altra descripció, per minuciosa i plena de cites sàvies que fos, no podria aconseguir recrear-ne millor l’atmosfera sagrada. Clara, una gran llum que il·luminarà el món, és oferta planerament, contemplativament, en la seva realitat refulgent —que no pretén ni judicar ni donar lliçons a ningú— que porta de l’Altíssim significació en la seva saviesa de pobra.
Rere una petita presentació, cronologia i bibliografia, es presenten dotze capítols, com si fossin diorames. Clara hi refulgeix i, amb ella, Aquell a qui ella estima com a Espòs adorable. També Francesc, el Germà, el plantador, que plana com una presència benèfica entre aquelles pobrissones, envoltat dels seus frares més coneguts, el bisbe Guido, els papes, les famílies dels Majors de la ciutat, i altres personatges són creats de nou i presentats a l’esperit del lector. Per cert, lectors apressats, absteniu-vos de llegir aquest llibre que demana un clima interior de pau i de bellesa per poder-ne fruir. Però, si us hi acosteu amb aquesta disposició, no us decebrà el pa olorós que s’hi ofereix. Andreu Trilla
