Los cristianos en un estado laico Luis González-Carvajal PPC
, Madrid, 2008
150 pàg. 14,50 €
Un intent de resposta a qüestions concretes i complexes. Aquesta n’és la força i el risc. L’autor ho reconeix al final del pròleg, en dir: “Como se han polarizado tanto las posturas de unos y otros en los últimos años (...), me temo que no gustará ni a propios ni a extraños”. Hi afegeix, tot definint la seva posició: “Me consolaré pensando que quizás le habría gustado al cardenal Tarancón”.
Els cinc capítols del llibre presenten diversos aspectes de la difícil qüestió de la presència pública dels cristians en una societat laica. El primer, repassa l’status quaestionis, en el context de la història i dels termes del problema. El segon contempla el tema de la legislació en un estat laic i els diversos plantejaments possibles. El tercer examina el dilema del creient davant de l’ordre social, des de la privatització de la fe fins a una presència significativa, i en quins llocs es pot concretar. El segueix el quart, amb una fina anàlisi dels avantatges i inconvenients de les plataformes per a la presència pública dels cristians. I el darrer es planteja un punt tan delicat com és el dels diners i el finançament de l’Església dins un estat laic.
L’autor ha sabut trobar un to clar i precís per interessar fins i tot un públic no especialitzat, que tant es pot referir a la simple ciutadania curiosa pel debat entre Estat i Església, com sobretot a cristians convençuts, que viuen aquesta qüestió complexa amb la sensació de dur una dolorosa pedra a la sabata. Finalment, un breu epíleg de dues pàgines serveix per fer una crida a la implicació del lector, cosa que dóna la intencionalitat de l’obra, escrita no per a l’especulació o la simple informació teòrica, sinó per a evitar l’absentisme. En resum, un llibre profitós de llegir, que ajuda a pensar.
Andreu Trilla
