El llibre de Santiago Ramentol és un llibre que parla de ciència i de religió, dirigit a creients, no creients i agnòstics. Està adreçat, en primer lloc, als creients amb el propòsit de fomentar l'esperit crític, sense pors, davant d'unes jerarquies religioses que han monopolitzat la imatge i el missatge de Déu, sense que sovint això hagi millorat especialment la riquesa espiritual ni la capacitat humana d'exercir la intel·ligència. Déu també podria no existir. Però aquest llibre fa una aposta audaç, arriscada, potser temerària: existeix.
Aquest llibre no pretén imposar res en nom de ningú. És per això que també està dirigit als no creients i als agnòstics, especialment aquells que pensen la ciència ha triomfat sobre la religió. Parteix de la idea que hi ha motius suficients per plantejar la gran pregunta i també hi ha arguments per fer trontollar qualsevol resposta precipitada.
Però aquest llibre vol reivindicar, sobretot, la racionalitat, el coneixement i la intel·ligència, com el més gran patrimoni humà. Integrar les religions en el món de la raó podria ser un pas important per evitar una tendència al sectarisme, al dogmatisme, al fanatisme i al fonamentalisme, que tantes desgràcies han originat al llarg de la història humana. Introduir-hi grans dosis de tolerància, de relativitat, de sentiment democràtic i d'amor a la llibertat probablement podria convertir les religions en un punt de trobada de tots els esperits inquiets.
Santiago Ramentol és doctor de Ciències de la Informació, periodista i professor titular de Comunicació Científica a la UAB. Entre altres, ha estat director d'informatius diaris en català a TVE Catalunya, redactor en cap d'El Periódico de Catalunya (Ciència i Cultura), director del diari Avui, director de Ràdio Estel, i director de Ciència & Vida. És autor entre altres llibres de Els silencis de la ciència i Teorías del desconcierto. Des de l'any 2000 realitza la pàgina mensual de ciència i fe de la revista Foc Nou i és membre del Consell Editorial de la revista. Des del mes de febrer és subdirector general de Mitjans Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya
Com a realitat fàctica i històrica està subjecta a transformacions, davant les quals es pot pronunciar una paraula d'escàndol o una de comprensió, una paraula de rebuig o una d'acolliment. Aquest llibre recull les actes del III Congrés de l'associació Cristianisme al Segle XXI, celebrat a Barcelona el 18 d'octubre del 2003. Amb aquesta jornada d'estudi, Cristianisme al Segle XXI vol fer la seva contribució a la necessitat de repensar la teoria i la praxi eclesial en l'àmbit de la família.
Amb aportacions de Lluís Flaquer, M. Lluïsa Geronès, Anna Baurier, Narcís Castanyer, Víctor Ribé, Iñaki Tofiño, Ester Vidal, entre altres.
Aquest llibre aplega les conferencies i intervencions més importants que es van fer en el II Congrés de l'Associació "Cristianisme al Segle XXI" sobre el nomenament de bisbes. La trobada va estar precedida d'un treball rigorós elaborat per Joan Estruch, una enquesta sobre el sistema actual d'elecció deis bisbes i sobre les possibles alternatives. Les diverses propostes suggerides les trobareu també en aquest llibre, des de les més agosarades fins a les més possibilistes. Amb la publicació de les actes del II Congrés "Cristianisme al Segle XXI" i la difusió de les seves resolucions, recolzades per la immensa majoria deis participants a la trobada, l'Associació "Cristianisme al Segle XXI" pretén contribuir a una fe cristiana viscuda amb autenticitat dins d'un context institucional que l'afavoreixi.
Amb aportacions de José Ignacio González Faus (Bisbes per al Segle XXI) Antoni Calvó (La participació dels laics en els ministeris de l'Església), M. Josefa Amell (El Sínode de bisbes) i Ana Zugaza (Sobre la successió episcopal. Repercussions a la diòcesi de Bilbao).
Es posible, probable, deseable, un próximo Concilio. Quizá con el título de Vaticano III. Para dar un nuevo paso, decidido, coherente con el camino de renovación que significó el Vaticano II.
Este libro es como un juego. Un juego que es, también, una apuesta, un anhelo. Se centra en cinco grandes temas conciliares: el comportamiento moral de los cristianos, el diálogo de las religiones en el mundo actual, ecumenismo, hacia una reforma de la Iglesia, la reforma de la globalización en búsqueda de un socialismo de mercado.
El editor de este volumen ha sido Joaquim Gomis y han participado Ramon M. Nogués, Andrés Torres Queiruga, Juan Bosch, Josep M. Margenat, Toni Comín, Pedro Casaldáliga, Isabel Gómez Acebo, Nicolás Castellanos, Rosario Bofill, José M. Díez Alegría, Lorenzo Gomis, Evangelista Vilanova, Rosario Marín, José I. González Faus, Josep Lligadas, Ignasi Moreta
264 Pàg. 12,02€.(en castellà)
(10% de descompte als subscriptors de Foc Nou i El Ciervo)
La divisió de la diòcesi de Barcelona es va decidir en un despatx del Vaticà sense encomanar-se ni a Déu ni al diable. L'oposició de la Santa Seu a la constitució d'una Regió Eclesiàstica catalana prové d'un conflicte d'interessos amb la Conferència Episcopal Espanyola. I els nomenaments episcopals que s'han fet els darrers anys a Catalunya han estat el resultat d'un joc de cadires, i no una resposta a les veritables necessitats i demandes de les comunitats catòliques. En definitiva, el que ha passat els darrers anys a l'Església catalana posa en evidència com a l'Església catòlica actual li manquen organismes de participació més democràtics. En molts estaments eclesiàstics encara es veu qualsevol escletxa de participació i consulta com un mal que s'ha d'evitar, i sovint un desacord es confon amb una heretgia o un atac a la institució. Per aquest motiu, a Catalunya la incompetència dels monsenyors vaticans ha convertit els darrers canvis episcopals en motiu de discòrdia entre els mateixos catòlics i ha obert ferides motl profundes en el si de l'Església.
