Vint-i-quatre hores de la vida d’un monjo Jean-Pierre Longeat Viena/Helios
, Barcelona, 2010
144 pàg. 16’90€
Teresa Forcades diu en el Pròleg que som davant d’“un testimoni personal capaç de colpir i de deixar endevinar la bellesa d’una vida comuna que vuit mil monjos i setze mil monges miren de practicar en el món d’avui.” Això és, aquest llibre, que es llegeix gustosament pel seu interès i pel llenguatge fluid i agradable, gairebé com una conversa. L’autor és l’abat de l’abadia benedictina de Ligugé, un dels monestirs més antics de França. El lector es veu traslladat dins un monestir, on de manera senzilla desfilen tota una sèrie de temes, seguint el desenrotllament d’un dia. Com qui no vol la cosa, amb absoluta normalitat narrativa, es plantegen temes grossos, plens de gruix per a l’experiència espiritual. L’encert prové de la manera de tractar-los, en un llenguatge altament comunicatiu i respectuós amb el lector. Després d’una curta Introducció, segueixen catorze capítols que desgranen els punts següents: la capacitat d’acollir, els diversos moments de pregària en comú i el seu significat, el rés dels salms, la lectio divina, l’eucaristia, el treball i la seva organització, les diverses temptacions que amenacen el camí monàstic, els àpats, l’escolta i l’obediència, l’exercici de maduració en les diverses virtuts, el silenci, els vots, l’acompanyament espiritual i la pregària del vespre. Un petit Epíleg situa l’experiència monàstica en el cor de l’actualitat, en els nostres països, per acabar fent una crida oberta perquè moltes persones puguin franquejar la porta d’un monestir, per buscar-hi allò que els monjos poden oferir.
Tot i explicar planerament què fan els monjos, de fet el llibre ens ofereix una reflexió sobre què són, i no hi ha dubte que molts lectors d’aquesta obra hi podran trobar resposta a moltes preguntes que bullen en el cor de qualsevol persona. Andreu Trilla
