Adéu a un amic, company i mestre

Arcadi Oliveres
Arcadi Oliveres

Crec que hi tres senzilles característiques que ajuden a definir la personalitat de l’Arcadi: un home savi, un home bo i un home d’esperança.

Home savi, però no d’una saviesa teòrica, sinó aferrada a la terra, basada en l’anàlisi constant de dades i informes. Una saviesa moguda per la indignació davant de la violència i l’egoisme, i orientada per una intuïció profètica de la justícia i la pau. El seu discurs valent, provocador, independent, lúcid i pedagògic, ens ha il·luminat. Sabia llegir la complexitat per fer-nos veure les injustícies sovint amagades de la nostra realitat, i mostrar-ne a la vegada les seves possibilitats de transformació. Sabia com ningú implicar-nos i motivar-nos en el compromís per defensar la dignitat humana.

Amb les seves classes a la Facultat de Polítiques de la UAB, atenent durant anys de forma personal a milers d’alumnes —i molts que no ho eren—, orientant, dirigint treballs, tesines i tesis; amb els seus milers de conferències per tots els racons de Catalunya (en escoles, universitats, aules d’adults, associacions, convents, presons…) i per tants altres països, els seus incomptables llibres, pròlegs, articles, entrevistes i intervencions als mitjans de comunicació. Però no solament feia obrir els ulls, sinó que aconseguia contagiar i mobilitzar els cors, promovent autèntiques “conversions” personals. Per això, la seva saviesa era la del mestre que guia, que motiva, que acompanya i que ajuda al deixeble a trobar la seva vocació i el seu camí.

Home veritablement bo. La seva passió per la justícia anava acompanyada d’una generositat i un lliurament personal sense límits, des de la plena coherència vital i la humilitat.

Des del seu temps d’estudiant fins gairebé el darrer moment no ha deixat de treballar i de comprometre’s en favor d’un altre món possible.

No podem fer aquí una relació de totes les iniciatives i entitats amb les que s’ha compromès o presidit: des del Sindicat Democràtic d’Estudiants, passant per l’Assemblea de Catalunya, Pax Christi, Cristians pel Socialisme, Justícia i Pau (-on deia que havia tocat el cel-), el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, la Universitat de la Pau de Sant Cugat, la Fundació per la Pau, l’Associació Catalana d’Ajuda al Refugiat, l’Institut Víctor Seix, ATTAC, les federacions catalanes d’ONG, els fòrums socials mundials i catalans, el Consell de Foment de la Pau, la FOCIR, FETS, FIARE, el Procés Constituent.

Innombrables són les causes solidàries que han comptat amb la seva implicació: la democràcia i les llibertats, contra la pena de mort, el 0,7, NO a l’OTAN, la cooperació al desenvolupament, la condonació del deute extern, la lluita contra les desigualtats, el desarmament i la no-violència, l’objecció de consciència, l’economia social i solidària, la banca ètica, els drets de les persones migrants.

Sempre amunt i avall, incansable, sense tenir mai un no per ningú mentre hi hagués espai en la seva agenda. Disponible ja fos una lliçó inaugural d’una gran universitat, una ràdio local o un grup de joves de qualsevol acampada solidària en l’últim racó del territori. Un home bo que, tot i la seva increïble militància, ha estimat sempre amb passió a la seva família, encara que sempre —deia—, molt menys del que ell creia necessari. Per cert, sense la seva esposa Janine, puntal de la família, el lliurament de l’Arcadi difícilment hagués estat possible.

Encantador, detallista, amb una amabilitat, una delicadesa i un respecte sempre sorprenents. Encara aquests darrers dies se sentia incòmode per no haver respost tots els milers de missatges d’afecte rebuts.

Home de fe i d’esperança, motors de la seva vida. Animat interiorment per l’evangeli de l’amor, inspirat per les benaurances, apassionat defensor de la dignitat transcendent i inviolable de cada ésser humà. Home d’Església, però a la seva manera, crítica i independent. Convençut que l’esperança és l’horitzó vital decisiu, que la justícia i la pau acabaran triomfant. Que tots els nostres esforços en aquesta direcció donen el seu fruit, encara que no sapiguem veure-ho, encara que no puguem dir ni quan ni com.

Eduard Ibáñez
Exdirector de Justícia i Pau (2001-2021)
@eduardiban

Comparteix

Contingut relacionat