Cementiri d'elefants  

Cementiri d'elefants

Alba Martorell
Estudiant de Màster


Foc Nou“Enviar acta reunió”, “conferència 19h”, “preparar contingut xarxes”, “escriure ressenya convivència”, “grup de vida 20:30h”. Aquest tipus de notes a l’agenda us deuen resultar familiars si heu estat joves implicades en moviments d’Església . I aquesta espècie de doble-vida, lluny de ser una bogeria atapeïda difícil de compaginar amb les ocupacions habituals, et fa molt feliç. Però tot això ho escrivia a l’agenda feia pocs mesos i el món em queia a sobre.

Aviat farà un any del març de 2020 i, allò que abans era un estil de vida que m’ajudava a sentir-me en comunió amb Déu i amb els germans, ara, des de casa, sovint és una tasca feixuga. Reconèixer que el grau d’implicació habitual s’ha d’aturar per pair angoixes, tristeses i cansaments és difícil d’acceptar i alhora és necessari. Això m’ha dut a pensar en persones d’Església molt implicades que hem perdut pel camí (durant la pandèmia i abans d'ella) perquè s’han sentit esgotades, buides, poc reconegudes, poc recolzades. Si bé és cert que és feina de cadascú buscar maneres (que hi són, per descomptat) que et permetin alimentar l’ànima, també penso que caldria reflexionar sobre quin acompanyament, quins espais i camins oferim: sovint no tothom els sent a l’abast —menys encara quan són virtuals.

Fent aquesta reflexió m’assabento de la modificació del Codi de Dret Canònic que admet les dones en l’exercici del lectorat i l’acolitat . Celebro el reconeixement d’una pràctica ja habitual a les parròquies, però em preocupa la lentitud dels canvis: la urgència no és un caprici, la realitat s’imposa. Per tal d’evitar que l’Església es converteixi en un cementiri d’elefants s’hauran d’oferir aviat camins de realització significatius a tantes dones capaces de fer aportacions rellevants per a l’Església i per al món.  Aviat serà març de 2021 i, entre reunions telemàtiques, anoto ja a l’agenda el dia 7 de març per celebrar tot allò que les dones ja som i fem a l’Església , i per seguir reivindicant tots aquells camins que encara no podem recórrer.