Els altars de morts, un llegat prehispànic que s'estén a Catalunya  

Els altars de morts, un llegat prehispànic que s’estén a Catalunya

Aroa Ortega
Periodista


Calaveretes de sucre i altres representacions de la mort com els esquelets vestits amb flors de colors ja no són elements estranys a les nostres castanyades. Són a prop, els veiem més. Fins i tot, ja hi ha cultiu de flors ‘cempasúchil’ de color taronja (la tradicional pel dia de morts) a terres tarragonines. Hem introduït una nova versió d’honorar els morts el dia de Tots Sants.

El Dia de Morts, provinent de Mèxic, amb més força a Mixquic i Xochimilco, es va fer ressó amb la pel·lícula d’animació Coco i des d’aleshores s’ha estès arreu del món. Enguany, a Barcelona hem pogut veure més que mai altars dedicats als morts. Un altar de morts mexicà es configura a partir de set graons que simbolitzen els set espais que travessa l’ànima fins arribar al món dels morts. A cada graó, els familiars col·loquen diferents elements: alguns tenen un transfons ritual i altres són objectes personals de la persona morta.

Foc NouD’entre els rituals, s’encén un copal (encens), un got d’aigua, espelmes, un xic de sal, una o varies creus, fruit de la fusió entre la tradició prehispànica i el catolicisme. Normalment, la creu es col·loca al graó més elevat de l’altar i també es poden decorar amb pètals de flors. A la resta de nivells es distribueixen pans rodons amb la forma d’uns ossos creuats al damunt, algunes fruites de tardor i, per rematar, al paper picat.

El paper sembla una invenció moderna però ja es feia a l’era precolombina amb l’escorça d’alguns arbres. Avui, aquests paperets de colors están foradats creant figures de calaveretes i no en pot faltar algún de color morat, el color del dol en record dels difunts.

Ja muntats, els altars de morts es poden fer casolans o comunitaris. A Barcelona s’han fet impulsats per diferents entitats la majoria de les quals compten amb membres d’origen mexicà residents a la ciutat. Des de l’hort comunitari de Can Valent a Nou Barris, fins al passeig de la Bonanova, passant pel Museu de les Cultures del Món que dedica un altar col·lectiu a les víctimes de la desaparició forçada; o el del Poble Espanyol; cada any guanyen més visitants.

Els altars d’enguany no només han sigut una mostra d’exposició tradicional, sinó que s’han acompanyat amb altres activitats que repliquen la tradició mexicana. Així com xocolatades populars per sucar els pans de mort mentre s’expliquen històries més o menys de por o supersticions locals. També hi ha hagut recitals de poesia tematitzada i instrumentalitzada durant les visites als altars més populars.

Les disfresses fantasmagòriques, les bruixes i els bruixots, els assessins hollywoodians o els heroïs de còmics, no formen part d’aquesta tradició mexicana. Tampoc les colles de nens i nenes ataviats amb carbasses de plàstic com si fossin cistelles per aconseguir llaminadures a canvi d’un trick or treat.

L’altar vol ser un punt d’acollida de les ànimes que es creu que ens visiten la nit del 31 d’octubre i una taula d’ofrenes destinades als morts més estimats.

Les ofrenes solen ser carbasses, panotxes seques, magranes i altres fruites de temporada. De fet, la presència d’aquests elements respon a un cicle natural que es tanca després de la verema i l’última collita de l’any en agraïment a la Terra. Vol dir que, l’altar de morts té un sentit espiritual i un altre terrenal, relacionat amb el calendari agrícola. Tot plegat, ara podem dir que entenem millor el significat tan punyent que tenen aquests altars per als individus que han perdut un ésser estimat i també per a les societats més comunitàries que guarden una relació estreta amb la natura.