Entrevista a Cristina Mora  

Cristina Mora: “S’han de començar a sembrar petites llavors des de la quotidianitat de l'escola”

Santiago Gorgas
Escriptor, periodista i dinamitzador comunitari


El Memorial Joan Gomis de Periodisme Solidari ha reconegut enguany, en la categoria d’obra periodística, a l’associació de periodisme Fora de Quadre pel documental Teixint fils d'emocions. Dirigit per Cristina Mora i Norma Nebot, l’obra posa de manifest que la pau no és un concepte sinó una construcció. L’aposta de l’associació per la creació audiovisual transformadora coincideix plenament amb els valors de lluita envers les desigualtats, la pobresa, l’exclusió social, la promoció de la justícia, la pau i els drets humans que caracteritzen el guardó.

¿Com va néixer la iniciativa de realitzar aquest documental?

L’escola Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona es va posar en contacte amb nosaltres per fer un enregistrament d’aquest projecte que estaven engegant. En veure el potencial d’aquest projecte i els hi vàrem plantejar la idea de fer un documental per dimensionar el tema de la cultura de pau.

Foc Nou És la segona vegada que Fora de Quadre rep aquest premi. ¿Què representa tornar a rebre el guardó del Memorial Joan Gomis?

El primer premi el va rebre l’associació l’any 2012 per un documental sobre el Líban. Tot i que en aquell moment jo no estava a Fora de Quadre, el fet de rebre un premi és satisfactori. La nostra feina és molt de formigueta i aquests reconeixements et donen una satisfacció extra. Els ideals del Memorial Joan Gomis giren entorn als mateixos temes que nosaltres posem en valor: la culta de pau, els drets humans o la justícia global. Que se’ns reconegui per un projecte que treballa aquets temes és molt gratificant. Sentim també que des de Fora de Quadre estem recollint fruits de tots aquests anys de feina. Cada vegada més ens venen a buscar per fer aquest tipus de projectes socials, de transformació i vinculats amb els valors.

En un lloc en el qual no existeixen conflictes armats però sí problemàtiques socials profundes, parlar de la cultura de pau és posar en relleu la importància de posar la mirada en els contextos locals.

Evidentment que sempre que pensem en cultura de pau pensem en guerres. Però al final les petites grans batalles estan a casa nostra. Crec que la cultura de la pau comença per aquí. En aquest projecte, a l’escola de Vallbona, ens vam trobar amb un professorat molt implicat. Al documental es pot veure al director que el dia en què vam presentar les xarpelleres s‘emocionava i se li escapaven les llàgrimes. Compartim la convicció que s’ha de començar sembrant petites llavors, en aquest cas des de la quotidianitat de l’escola i amb els nens petits amb la finalitat d’anar construint la pau.

Un dels principis clàssics del periodisme diu que el periodista ha d’anar, mirar i explicar. En el cas del periodisme social aquesta màxima sembla que es queda curta.

Totalment. No creiem en el mite del periodisme objectiu que retrata la realitat amb imparcialitat i es transforma en un transmissor entre el que succeeix i l’espectador. El periodisme social és un periodisme implicat. És impossible ser imparcial. Cada projecte té una mirada i una manera d’enfocar. A més a més, té una intencionalitat de provocar un efecte, generar un canvi de consciència, impactar. No és una cosa neutra que no afecta, sinó tot el contrari.

¿Es pot entrar a l’agenda mediàtica treballant amb aquests temes o s’han de buscar canals alternatius per fer arribar aquest tipus de missatges?

L’agenda mediàtica està ocupada principalment per la política, després hi ha una mica d’esport, una mica de cultura, i els temes socials queden al final de tot. Nosaltres no ens hem dedicat a un periodisme convencional perquè no hi creiem en aquesta manera de parlar del món. Els temes socials haurien d’estar en els grans mitjans o com a mínim hi hauria d’haver un canal especialitzat en el qual es pogués parlar d’aquests que sovint s’invisibilitzen.

Des de la dinamització es considera que el procés és més important que el resultat. ¿Aquest concepte es pot aplicar al periodisme?

En aquest projecte el que hem fet és endinsar-nos en una realitat i amb les càmeres hem captat el desenvolupament del projecte. Per tant, el resultat, el documental, és molt important. El fet de veure’s filmant genera una certa incidència en els nens i nenes i en el professorat. En altres tipus de projectes que realitzem a Fora de Quadre s’evidencia més com el procés és més important que el resultat. Un bon exemple són els tallers de vídeos participatius en els quals els joves formen part de tot el procés de creació i desenvolupament. En el cas de Teixint fils d’emocions, el que es veu és el resultat de l’aplicació del treball fet per l’Escola de Cultura de Pau.

Des de la convicció que l'educació ha de ser transformadora. ¿Com ho fa el periodisme per ser transformador?

Traient a la llum temes que normalment no arriben a la gent. Estadísticament la televisió és la primera font d’informació. Internet comença a estar-hi a prop però encara li falta. Parlar d’aquests temes dels quals no es parla habitualment és transformador. Hem d’intentar remoure les consciències i heretar un esperit crític que qüestioni, que no s’ho cregui tot, que no estigui d’acord amb les injustícies. L’impacte real implica que la ciutadania comenci a creure que ha de fer alguna cosa per canviar. Aquest seria l’ideal.