Entrevista a Meritxell Ruiz  

Meritxell Ruiz: “L’escola, també la cristiana, és l’espai on hi ha més llibertat ideològica”

Xavier Pete Vega
Periodista


Foc NouConeix l’educació pública i la concertada a parts iguals, tot i que de la primera en va haver de sortir abans d’hora, en ple mandat de Carles Puigdemont com a President de la Generalitat; però va ser per decisió pròpia i just després de ser mare per segona vegada. A més, Meritxell Ruiz (Reus, 1978) mai no s’ha desprès de la seva faceta com a mestra en cap dels càrrecs que ha ocupat, sigui en l’administració o en sectors eclesials; com a exemple, tenia per costum rebre al Parlament de Catalunya, d’on va ser diputada, les alumnes del col·legi mixt on va estudiar per explicar-los, en les seves excursions anuals, com és i quina funció desenvolupa. Una actitud que diu molt de la nova secretària general de la Fundació Escola Cristiana, càrrec que li servirà per continuar explicant el paper que protagonitzen els col·legis cristians catalans pel que fa al desenvolupament d’una part del jovent català.

¿Com entoma aquest càrrec i amb quina expectativa ho fa, sabent que els darrers dos secretariats sumen disset anys?

Amb il·lusió però amb un gran sentit de la responsabilitat, ja que em precedeixen dues persones, els pares Francesc Riu i Enric Puig, que han deixat feta una feina excel·lent dins la fundació que cal preservar d'ara endavant.

Em crida l'atenció que sigui la primera dona (i, a més, laica) que ocupa aquest càrrec.

S'ha d'agrair l'aposta feta pel cardenal Joan Josep Omella en elegir-me, trencant aquests esquemes. De fet, sempre he cregut en la importància que els laics puguem desenvolupar responsabilitats socials de tota mena, i també aquesta; en general, podem aportar-hi altres experiències. Si a això se suma que soc dona i que, a sobre, puc treballar en un sector, el de l'educació, on predominen dones, les coses resulten molt més fàcils per a mi.

Una dona que ha estat mestra i és filla de mestre. ¿En què li ha influït el seu pare?

La família, per sort, sempre marca i el meu pare, en Josep, que ha estat mestre d'educació física i música en una escola de Tarragona fins a la seva jubilació, ha representat un mirall per a mi; com a mestra (fent substitucions, principalment) i més tard com a directora d'un centre educatiu, però també en el meu itinerari en el món de l'administració. El que més m’ha influït d'ell és la seva profunda vocació en voler ensenyar els infants i joves.

La vocació no ho és tot per portar el timó d'uns quants centenars d'escoles, les de caràcter religiós, que viuen un canvi de demanda a favor de les públiques segons les últimes dades.

Per això, insistim en la possibilitat que els centres concertats i religiosos també puguin ser gratuïts, com els públics, sempre que les dotacions que reben per part de la Generalitat siguin equiparables entre tots dos. Per a les famílies, incloses les que porten els seus fills als nostres centres, el fet de pagar quotes elevades pot representar una gran dificultat, sobretot quan la seva situació econòmica no és bona. Això pot generar que es tanquin escoles, quelcom que volem evitar per sobre de tot.

¿Hi ha escoles més ben preparades que d’altres, en les prop de 400 que representen?

Comptem amb institucions arreu de Catalunya que estan lligades, des de la seva fundació, a múltiples sectors de l’Església, raó per la qual existeix una realitat diferent en cadascuna. Tot i això, hem de continuar treballant per la unitat dins d’aquesta diversitat i compartir, entre tots i totes, la tasca social que hem fet fins ara: acompanyar, des de l’Evangeli, cadascun dels nostres alumnes perquè no s’aturin en el seu camí pels possibles problemes econòmics, socials o personals que puguin tenir.

¿Es reunirà amb l’actual govern d’Esquerra Republicana per abordar aquesta situació?

Tenim una reunió pendent amb l’administració, però ja li puc avançar que si es vol prescindir de l’escola religiosa, el problema, per al Govern, pot ser enorme: hauria d’assumir un finançament que ara no paga, perquè ho fan les famílies, i representaria aniquilar una part molt gran de la diversitat que rau, precisament, en la possibilitat de tenir tants tipus d’escoles (públiques, concertades, alternatives,...).

¿Creu que l’escola cristiana està donant suficient educació en la fe cristiana, o bé es mou per altres terrenys?

L’escola cristiana té el seu caràcter propi i des del respecte a tothom, ofereix una proposta de vida basada en l’Evangeli. La dimensió espiritual s’ha de poder treballar a l’escola, entre d’altres, per ajudar els joves a trobar el sentit de la seva vida o per fer-se plantejaments més enllà de la societat individualista en què vivim. En aquests últims anys s’han fet, des de l’exterior, alguns qüestionaments ideològics molt esbiaixats sobre les escoles religioses. Però només cal entrar-ne en una de sola per adonar-se que la realitat que s’hi viu està ben distanciada de tot això. L’escola, també la cristiana, és un dels espais socials on hi tenim més llibertat ideològica i religiosa.

I on tenim més diversitat cultural. ¿Com creu que progressarà el pla pilot d’introduir classes d’islam a l’escola pública catalana?

La religió, vingui d’on vingui, és un fet social que existeix des de fa segles i, per això, les seves diverses manifestacions han de poder coexistir en l’ensenyament, sempre des del respecte, per continuar reflectint una societat com la que tenim. Intentar prohibir o amagar pensaments religiosos diferents dels nostres no és bo; si volem viure en un món cohesionat, és important que coneguem les altres cultures i religions amb què convivim.

Els casos d’abusos sexuals també han tacat la imatge que projecta l’escola cristiana.

Són casos que s’han de condemnar i perseguir, actuant amb contundència. Tenim prop de 30.000 docents entrant cada dia a les aules que es dediquen a l’atenció, l’acompanyament i el creixement de molts infants i joves; per tant, si n’hi ha, cal treballar aquests punts foscos que també habiten en l’ésser humà i eradicar-los per tal que no es tornin a repetir.

¿Com viu ara, des de la llunyania, els desenllaços dels successos independentistes que va haver de viure des de la seva posició al capdavant del Departament d’Educació?

Aquells mesos, previs al referèndum de l’1 d’octubre, van ser políticament complexos, i, des d’una postura personal, i ja fora del meu càrrec com a consellera d’Educació, he pogut compartir el patiment de molts amics i amigues que s’hi van veure implicats, com també de les seves famílies, que ho han passat francament malament. Ara, des de la llunyania temporal, però també professional, només em puc nodrir de l’experiència en el sector educatiu que em va proporcionar aquella oportunitat.