Entrevista a Sergio Mora  

Sergio Mora: “Al conflicte entre Rússia i Ucraïna tots som cristians”

Teresa Carreras
Periodista


Hernán Sergio Mora és un vaticanista argentí que viu a Roma des de fa més de trenta anys. És un periodista de l’Associazione della Stampa Estera, a Itàlia, té molts contactes i coneix les interioritats del Vaticà com el palmell de la seva mà. A més, treballa per a diversos mitjans d’Itàlia i Amèrica Llatina. “El papa Francesc és un autèntic defensor del diàleg, i no ha estat escoltat”, assegura a Foc Nou. “Per a Francesc, aquesta agressió de Rússia contra Ucraïna és molt dolorosa perquè estem parlant de cristians lluitant contra cristians, com va dir ell mateix fa uns dies”.

Foc Nou¿Com va viure el Papa l’agressió de Putin a Ucraïna, ell que havia fet tant esforç perquè no es produís?

Francesc va rebre la notícia amb molt de dolor. A l’Àngelus del diumenge 27 de febrer va dir, amb el cor destrossat: “Que callin les armes davant aquesta tragèdia”. Des del Vaticà s’ha resat molt perquè no s'anés per aquest camí. "No deixem de resar –va insistir Francesc– per sentir-nos tots germans i implorem a Déu el final del conflicte". Quan va començar la guerra, el Papa, en un fet sense precedents, va anar a l'Ambaixada Russa davant la Santa Seu. Ho va fer discretament. De fet, ningú no ho hauria sabut si no hagués estat per una fotografia que es va fer al petit Fiat amb què s'hi va traslladar, publicada més tard a les xarxes. Aquest fet va manifestar la voluntat del Papa de treballar a favor de la pau.

¿És molt potent el paper del Vaticà i la democràcia papal en aquesta crisi?

Sí, ho és molt. Sense diàleg no hi ha res, diu Francesc. Hi ha veus que voldrien que, en aquest cas, hi hagués una condemna per part del Vaticà, incloent noms i cognoms. Però no s'han adonat que si es fes així seria impossible la mediació. El Vaticà ha de ser molt caut; només així, si cal, hi podrà intervenir. De tota la geopolítica que hi ha al món, el Papa n'és indubtablement una gran veu ètica i una autoritat mundial.

En canvi, en aquest conflicte Putin és un ciutadà rus ortodox que no té ideologia marxista o capitalista. Al meu entendre, és algú que ha perdut la noció de les proporcions somiant en un passat que avui dia no existeix.

¿En què consisteix aquest paper de l'Església en la geopolítica, sempre ha estat igual?

No, no sempre. Hem de distingir entre l’Església com a entitat espiritual en la seva faceta evangèlica i pastoral, de la Santa Seu i les relacions internacionals que pugui mantenir, sense confondre-la amb l’Estat-Ciutat del Vaticà. L’Església catòlica és mil·lenària i, en canvi, la presència del papat en l’escena internacional és relativament recent. Anteriorment, havia estat molt aïllat.

Foc NouPer exemple, la Santa Seu no va ser convidada a les conferències que van posar fi a les dues guerres mundials. Però tot va canviar quan Joan Pau II va ocupar el soli pontifici de Pere. Era la Guerra Freda i existia un món bipolar i simètric entre les dues superpotències. La sorpresa va arribar quan Wojtyla va dir el dia de la seva elecció, dirigint-se als seus fidels, que no tinguessin por. Des d’aquell moment fins a la caiguda del mur de Berlín, que va significar la fi de la Guerra Freda i la consolidació dels EUA com a nació hegemònica, tot va ser diferent. L’ Ostpolitik del Vaticà, és a dir, la política de distensió amb els països comunistes, va convertir-se en una feina important.

Joan Pau II va ser un Papa longeu molt ben informat i des de llavors va fer escoltar la seva veu en els grans debats internacionals. Tot i així, el món ha canviat, l’escenari internacional és multipolar i l’Església sempre s’adapta a cada època històrica. El pes del Vaticà continua sent molt important perquè és bàsicament moral, i en ple segle XXI s’adapta a cada època històrica, però sense renunciar al seu missatge ni deformar-lo.

¿Quina és la base de la geopolítica?

Una de les idees bàsiques és que amb la violència no es poden resoldre els conflictes. El camí és el diàleg, la fraternitat i l’amistat social, i tots tres conceptes són vies per construir un món més just, pacífic i millor. També ho són la veritat i la misericòrdia per no ferir.

Al conflicte entre Rússia i Ucraïna tots som cristians. No hi hem aconseguit el diàleg i s’ha desfermat una guerra per ambicions polítiques perquè en aquesta guerra no hi ha cap aspecte religiós. Si aquell qui agredeix és un bon cristià i llegeix l’Evangeli, no entenc com pot justificar la invasió d’un país veí. Fa exactament el contrari del que diuen Mateu, Marc, Lluc i Joan en els llibres Sagrats.

¿Com valores el pontificat del Papa Francesc?

Altament positiu, tant pel que fa als assumptes generals com als concrets. Per exemple, quan es va descobrir el tema dels abusos, la revista Newsweek va publicar una portada amb un titular que formulava aquesta pregunta: "Sobreviurà l’Església a això?" Aleshores, recordo que vaig fer una entrevista per l’agència Zenit a un corresponsal d’El País que em va dir que Francesc havia tornat l’orgull de ser catòlic a moltes persones que estaven consternades per les notícies que apareixien sobre aquesta problemàtica. Ara, el tema està molt ben enfocat perquè el Papa vol transparència total i pretén arribar al fons de la qüestió. Així ho vol fer també en aspectes com ara la corrupció a l’IOR, l’anomenat Banc Vaticà que ha estat totalment reestructurat.

L’itinerari el va iniciar Benet XVI, el segueix bé el Sant Pare Francesc i els fruits ja estan arribant. El Papa ha posat en marxa també una gran reforma que ha tocat la Congregació de la Doctrina de la Fe. I aquesta reforma permetrà fer una nova volta de rosca en el tema dels abusos. I, a més, tot s'esdevindrà més àgilment per tal que la resolució dels casos sigui ràpida. La política de transparència del Papa al Vaticà no té marxa enrere.

¿Com aplica aquests valors als temes dels abusos?

L’Església catòlica és ara la que està anant més al fons d'aquesta qüestió; hi ha abusos a moltes altres institucions i l’Església està donant exemple de com fer-hi front. El problema és que se n’ha adonat tard. El Pare Lombardi, qui va ser portaveu del Vaticà, deia que eren acusacions que venien de gent que volia diners i es pensava que eren casos aïllats. Però en un cert moment, ja amb Benet XVI, es va canviar d’actitud i es va pensar a reparar aquesta problemàtica perquè hi havia víctimes que eren reals. Fins i tot, Francesc va donar les gràcies als periodistes que van destapar el tema perquè, si no hagués estat així, encara continuaria existint aquesta pesta. La idea que els draps bruts es renten a casa el Papa l’ha bandejat per sempre.

Foc Nou va participar en una audiència amb el Papa organitzada pel Consorci Internacional de Mitjans de Comunicació Catòlics. ¿Com veu Pontífex la comunicació?

Està molt preocupat per les fake news, i la infodèmia, sobretot durant la pandèmia que encara patim. Als periodistes sempre ens diu que busquem la veritat i que la diguem amb misericòrdia, que contrastem i sobretot que controlem les fonts. Ara la informació circula molt més ràpid que quan jo vaig arribar a Roma. Als que coneixem el Vaticà per dins i les seves dinàmiques, el Papa sempre ens anima a ser encara més professionals. Sovint ens recorda que l’ètica del periodisme al Vaticà és la mateixa que ha de seguir un bon periodista a qualsevol altre camp, com ara explicant aquesta guerra que s’ha girat al món.