Foc Nou 500  

Foc Nou 500

Jordi Pacheco
Periodista


Foc NouLa xifra és ben significativa i mereix una celebració. Publicats ininterrompudament des de 1974, aquests cinc-cents números revelen la nostra revista com una referència cabdal per entendre la història de l’Església a Catalunya durant els darrers 47 anys. La proesa ha estat possible gràcies a l’entusiasme i la fidelitat dels lectors i subscriptors i al talent i l’esforç dels col·laboradors i treballadors de la casa —elles i ells—, que durant tot aquest temps han donat el millor de si per edificar el prestigi de Foc Nou en l’àmbit de la informació socio-religiosa.

Oportunament, la celebració coincideix amb els deu anys de la mort de Roser Bofill, primera directora de la revista. “La nostra és una veu lliure que dóna el seu criteri davant dels fets, oferint una reflexió. Ho intentem fer sempre sense ferir i amb respecte però amb la llibertat que ens dóna ser fills de Déu”, deia. Pionera del periodisme religiós, la Roser veia l’Església excessivament marcada per la por i les precaucions, i considerava que com a institució no estava en sintonia amb l’evolució dels temps. Potser seguiria pensant el mateix si encara visqués. Els temps actuals demanen transparència a les institucions, una transparència que en el cas de l’Església catalana ha mancat arran de la renúncia del bisbe Xavier Novell: la feligresia del Bisbat de Solsona mereixia una explicació molt més clara sobre aquesta decisió.

Però el cert és que avui la Roser també veuria raons per a l’esperança en aquesta Església en sortida liderada pel papa Francesc, a qui hauria venerat amb la mateixa intensitat que a Joan XXIII. També se sentiria confiada amb la renovació empesa per Joan Josep Omella: l’esperit conciliador de l’arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal, el seu estil pla, directe i concret, haurien estat vistos per la Roser com a indicis que corren aires nous dins l’Església.

Encetem una nova temporada que serà dura. L’Església, si vol ser creïble, ha d’estar seguint al costat dels qui més pateixen, denunciant i combatent amb força grans problemes d’avui com són la pobresa i l’exclusió social, la crisi climàtica, l’homofòbia i la violència masclista contra dones i infants. Nosaltres seguirem fent Foc Nou com una forma dialogar amb el món, compartint els neguits, desitjos i esperances del nostre temps. I ho farem amb els ànims i la il·lusió que ens dona tenir un públic tan fidel com el que tenim.