Francesc i Biden: Fratelli tutti

A finals d’octubre Joe Biden va visitar la Santa Seu i el Papa Francesc el va rebre en una audiència insòlitament llarga (75 minuts davant dels 30 que va tenir amb Trump). Aquesta va ser la segona visita d’un president catòlic dels Estats Units al Vaticà. La primera va tenir com a convidat  J. F. Kennedy l’any 1963 amb Pau VI. JFK era d’arrels irlandeses com Biden i com bona part dels catòlics nord-americans. De fet no és usual que els presidents dels EUA siguin catòlics ja que la majoria de cristians d’aquell país són protestants.

Els dos catòlics més influents del món, com els van anomenar els principals diaris, van coincidir en diversos temes com ara el compromís amb la cura del planeta i contra el canvi climàtic o la situació sanitària mundial arran de la pandèmia. De fet, l’administració Biden va donar suport a la reclamació per alliberar les patents de la vacuna contra la Covid-19, i el Vaticà va elogiar aquesta postura.

També hi va haver aspectes que el Papa va voler posar de manifest tot i saber que per a Biden eren compromesos. El principal va ser l’atenció als migrants i refugiats. L’actitud d’acollida de Francesc xoca contra el mur que els EUA han aixecat a la frontera amb Mèxic. No és casualitat que en l’últim viatge a aquest país, la missa que celebrà el pontífex tingués  lloc a la frontera. L’altre tema espinós va ser la crida de Francesc a treballar per la pau i la seva crítica a la confrontació armamentística i nuclear entre els Estats Units i la Xina.

Ara bé, el tema més sucós que segons fonts oficials no va formar part de l’agenda però que tenia una gran importància per a Biden va ser l’avortament, o més ben dit, l’actitud de l’Església catòlica davant dels polítics que estan a favor d’aprovar lleis que permetin la interrupció de l’embaràs, com és el cas de Joe Biden. De fet, la polèmica va sorgir perquè els bisbes nord americans havien proposat que si el president estava a favor de lleis proavortistes, se li havia de negar la comunió.

La trobada amb Francesc va significar un suport explícit a Biden unes setmanes abans que els bisbes d’EUA decidíssin si podria combregar i va suposar una decepció més pels sectors catòlics ultaconservadors que fa temps que no amaguen el menyspreu per l’actual Papa. L’aliança entre Francesc i Biden també era propiciada pel fet de tenir un enemic comú: Donald Trump. Precisament la confrontació del Papa amb els bisbes nord americans va ser àmpliament alimentada per Trump que feia bandera de la lluita antiavortista.

I davant d’un tema tan complex com és l’avortament Francesc juga a favor de Biden. És sorprenent la capacitat d’aquest Papa per saltar-se el guió sense saltar-se’l. La seva mirada més amorosa que severa sobre temes morals, més pastoral que política, com diu ell mateix, el fa proper. Aquesta proximitat, juntament amb el treball a favor de la pau (recordem les històriques trobades amb els principals líders musulmans, el sunnita Ahmad al-Tayyeb, i el xiïta Al-Sistani)  i la defensa del planeta, l’està convertint en un referent moral mundial. 

Sovint tendim a ser molt crítics amb els que prenen decisions. És sa i necessari ser crítics amb el poder, sigui polític o moral, però també està bé reconèixer els encerts i les polítiques decidides a favor de les persones.

Estic convençuda que al Papa Francesc el trobarem molt a faltar quan no hi sigui. El mateix ens està passant amb Angela Merkel, una política de qui el mateix David Fernàndez va confessar, en l’últim podcast d’Artur Mas, que per a l’esquerra era un referent.