La conversió d'un assassí condemnat a mort  

Testimonis de fe en el confinament (IV): La conversió d’un assassí condemnat a mort

Xavier Garí de Barbarà
Doctor en Historia


El jove i ambiciós Jacques Fesch va ser executat a la guillotina l’1 d’octubre de 1957. Havia estat condemnat a mort per l’assassinat d’un policia en un atracament bancari. Conegut com “el milionari assassí”, va abraçar la fe arran de la sentència i, després de mort, la seva història va trobar encara un epíleg d’allò més sorprenent.

Foc NouJacques Fesch havia nascut l’any 1930 a Saint-Germain-en-Laye, prop de París, i era fill despreocupat d’un banquer ric, amb una vida buida i ociosa. Ja de petit va ser expulsat de l’escola i va anar perdent el nord. De ben jove, Jacques tenia una bona planta: metre noranta dos d’alçada, cabell ros i estil elegant, però no era més que un mantingut malcriat. El seu pare li entregava una paga mensual de 10.000 francs (uns 1.500€) i la seva mare li va brindar un milió de francs (uns 15.000€) per muntar la seva petita empresa, però ell s’ho gastà tot en festes, sortides amb amics, àpats, copes i un cotxe. Es va casar i va tenir una filla, però més tard abandonà la nena i la dona.

L’ambició és un condicionant habitual en aquest tipus de comportaments, així que Fesch tenia un somni: comprar-se un veler per navegar per les illes del Pacífic. No sabia navegar però podia aprendre’n; el que no podia resoldre tan fàcilment era el milió de francs que li mancaven per a l’encàrrec que havia fet a les drassanes de La Rochelle, per al seu veler. I es va decidir amb una opció arriscada: robar un banc. I així fou com el 25 de febrer de 1954 s’atansà armat a una entitat bancària, prop de la Borsa de París.

En accedir a la sucursal, amb l’arma en mà, s’arribà fins al gerent per tota la caixa: uns 330.000 francs. S’hi va resistir i Fesch va intentar forçar-lo, fins que va disparar un tret que reventà el vidre protector. Però fugí i s’amagà en un habitatge de París. Al cap d’una estona mirà de marxar d’allà però es trobà de front amb la policia. Fesch, acorralat, disparà un tret mortal que va impactar en l’agent Vergne, un pare de família jove que havia enviudat recentment. Va morir per l’impacte, sense que es pogués fer res per evitar el desenllaç fatal. Fesch no va poder fugir en ser reduït per la policia, i va quedar detingut.

Fou jutjat i tres anys després finalitzaria tot el procés fins quedar confirmada la sentència de pena de mort per guillotina per l’assassinat del policia. Des que fou empresonat fins a l’execució, Fesch va passar tres anys a la presó i la premsa parlava d’ell com “el milionari assassí”. Sorprengué molt la seva història personal i aquell final tan tràgic, però ningú esperava que els seus últims mesos encara havien de donar molts tombs.

Fesch reconegué en el seu diari la seva forta conversió amb paraules ben clares: “Al cap d’un any de detenció, sento un gran dolor afectiu que m’ha fet patir moltíssim”. I continuà: “I, brutalment, en alguns instants, he rebut la fe amb una certesa absoluta. He cregut i no comprenc com feia per no creure! La Gràcia m’ha visitat. Una gran alegria s’ha apoderat de mi i, sobretot, una gran pau. Tot s’ha tornat clar en un instant.” En aquell procés de conversió en el què està captivat, Fesch reconeix que “només hi ha dues solucions: una seria rebel·lar-se, i l’altre, considerar-me un monjo”. I certament, el presoner assassí es va convertir en un místic, en un asceta, darrera els barrots d’una presó d’alta seguretat. Allà hi passava tots els dies amb una vida de pregària intensa, en una extraordinària vetlla dins d’una cel·la.

Tres persones van jugar un paper rellevant en aquells anys d’empresonament: el capellà de la presó, el dominic Jean Devoyod; el germà Thomas, amic de la seva dona; i el seu advocat, Paul Baudedt, que també va viure una gran conversió a partir d’un viatge a Terra Santa. El seu diari personal va ser publicat amb el títol de la seva última frase del llibre: “En cinc hores veuré Jesús”. I, realment, relata l’abans i el després de la seva conversió, de manera que l’home que havia estat empresonat per la bogeria d’un tret mortal en un atracament impensable, ja no tenia gaire a veure amb el condemnat que esperava en el corredor de la mort.

Moriria executat als 27 anys d’edat, però dos mesos abans del fatídic dia va iniciar la redacció del seu diari espiritual, dedicat a la seva filla Veronique, que aleshores tenia només 6 anys. Ja sabia que estava condemnat a mort, i és des d’aquella realitat que escrigué un repàs sorprenent a la seva vida, agafat fortament a l’amor redemptor de Jesús. A mesura que Fesch veia aproximar-se la seva fi, se sentia cada vegada més proper al Déu que ja l’estava salvant.

Fesch va sentir-se molt il·luminat per la Mare de Déu de Fàtima i per Santa Teresa de Lisieux. Curiosament, seria executat la matinada de l’1 d’octubre, festa de Santa Teresa, la qual l’acompanyà fins al darrer instant. Quan pujà al patíbul pronuncià aquestes paraules: “Ja que la meva sang ha de ser vessada, que Déu accepti el meu sacrifici total, que cada gota serveixi per a esborrar un pecat mortal”. La seva vida, recollida en el seu diari espiritual, mostra com va quedar fortament abraçat a Déu en un procés de conversió inèdit, que el va fer viure fins a la seva pròpia execució, a més dels anys de pres, aïllament, rebuig de la seva família i despreci de la societat civil.

La història encara faria un tomb més sorprenent: el 1993, el cardenal Jean-Marie Lustiger, Arquebisbe de París, obre la causa de beatificació de Jacques Fesch, afirmant el següent: “Ningú no està mai perdut als ulls de Déu, inclús el que ha estat socialment condemnat. Espero que un dia, la figura de Jacques Fesch sigui venerada com a figura de santedat. L’assassí que va ser, el criminal penedit, es va convertir en un sant.”