La qüestió - Número 489  

Patricia Reina i Fernándo Gómez: “No podem continuar usant i tirant indiscriminadament”
Santiago Gorgas

Foc Nou Encara que el problema és greu, la proposta de Patri i Fer consisteix en enfocar la cura del medi ambient com un joc. I entendre que tots podem fer alguna cosa i entre tots podem generar un canvi, encara que sembli poc factible. No hi ha organismes vius que consumeixin el plàstic i el transformin en elements químics naturals que tornin a reintegrar- se a la naturalesa. Per l’acció del sol, el plàstic es trenca en partícules cada vegada més petites sense canviar la seva composició, fins al punt d’arribar a ser imperceptibles als nostres ulls. Per això es pot dir que tots els plàstics que s’han fabricat al llarg de la història segueixen sobre la terra. El plàstic és un material que ha propiciat grans avanços i ha possibilitat l’accés a tota la població a productes que anteriorment estaven destinats a petites elits. El plàstic no és el problema sinó l’ús que es fa d’ell.

Plantejen una lluita domèstica contra el plàstic d’usar i tirar. Sorprèn la facilitat amb què es poden reemplaçar alguns productes, ja siguin de cosmètica, d’alimentació o de neteja. Trucs i receptes útils per a aplicar en la vida quotidiana.

Patri i Fer: Aquí el que es tracta és anar provant coses. Nosaltres vam començar així. Provant una cosa i si ens anava bé en provàvem la següent. Ens vam plantejar un canvi de vida i a poc a poc vam anar incorporant canvis. El fet de ser un procés de llarg recorregut ens ha ajudat a buscar solucions duradores, realistes i pràctiques.

Va haver-hi un punt d’inflexió que els impulsés cap al canvi?

Patri: En el meu cas va ser un procés gradual. Ja des de petita em cridava l’atenció a on anaven a parar les meves joguines i coses per l’estil. El treball de Chris Jordan en el qual es mostren una sèrie fotogràfica d’unes cries d’albatros mortes amb l’estómac ple de plàstics em va resultar commovedor. Però no va ser un fet específic sinó una sèrie de coses que em van fer plantejar-me fer-ho.

Fer: Jo vaig anar prenent consciència poc a poc, a partir del dia en què la Patri em va dir que volia intentar viure sense plàstic.

El procés de reduir al màxim els plàstics comença amb l’anàlisi de les seves escombraries, un registre fotogràfic dels residus plàstics que generaven setmana rere setmana. Per què comencen per aquí?

P. i F.: Abans de començar amb el bloc ja fèiem moltes fotos. Sempre hem estat persones visuals. Amb la fotografia podíem veure exactament el que generàvem. Quan reuníem tots els plàstics setmanals ens vam dir: mare meva, la quantitat de plàstics que generem! També era una forma de veure els nostres progressos. Per exemple, al principi vèiem que teníem moltes bosses d’espinacs o d’enciams. Llavors vam veure clar que el que calia fer era comprar enciam solt i espinac de manoll. És una forma molt visual de veure d’on vénen els teus residus i com posar-hi alguna solució.

Hi ha un plantejament una miqueta zen en la seva forma d’introspecció, en la seva cerca d’harmonia amb el medi ambient i en la falta de judici cap al proïsme.

P. i F.: Nosaltres utilitzàvem plàstics com qualsevol i simplement vam decidim explicar la nostra història, que ens va portar de consumir igual que qualsevol a començar a consumir menys. No podem ser agressius perquè tots partim d’un mateix context social i tots hem vist l’evolució dels plàstics d’un sol ús. L’ús del plàstic s’ha transformat en quelcom normal i quotidià. Tampoc no és qüestió de jutjar a ningú si fins feia dos dies nosaltres consumíem com qualsevol altra persona.

Quin hauria de ser el primer pas per qui es vol iniciar en aquesta vida?

P. i F.: Doncs precisament prendre consciència. Entendre perquè és important fer-ho i internalitzar el motiu de perquè ho vols fer. Si entens tota la problemàtica que està creant el plàstic, pots decidir prendre’n part o no, però almenys n’ets conscient. Aquest és el primer pas. Estem acostumats a consumir d’una forma i ho donem per normal sense adonar-nos del que estem causant amb aquesta forma de consum. Cal aturar- se a veure que no té cap sentit el tipus de consum que fem en l’actualitat. Hi ha una frase molt bufona que diu: “Si coneixes el problema, pots fer alguna cosa per a intentar solucionar-lo. Però no pots fer res per a solucionar-lo si no el coneixes.” Per això és important parlar del perquè.

Quin és, en aquest moment, el plàstic que més costa d’eliminar?

P. i F.: Potser la roba sintètica. Nosaltres hem comprat una bossa que atrapa les microfibres. La roba sintètica quan la fiques a la rentadora va deixant anar fibres i és la font número u de micro plàstics en l’oceà a escala mundial. I hi ha coses com el vestit de bany que és sintètic que no es poden substituir, o la roba interior que té sempre un component sintètic o els mitjons que són elàstics. Això és el que més ens costa d’eliminar. Tal com expliquem en el llibre, malgrat que hem trobat una altra forma de consum i moltes alternatives als plàstics, reconeixem que el tema de les microfibres de la roba és bastant difícil.

Generalment es parla de les tres erres de la sostenibilitat (reduir reutilitzar i reciclar) però vostès en parlen de cinc.

P. i F.: Sí, la més essencial és rebutjar. Rebutjar el que no necessites encara que t’ho ofereixin gratis. Actualment per a tot arreu hi ha promocions i acostumen a venir acompanyades d’un regal de molt poca utilitat. El primer pas és aprendre a rebutjar. Si no ho necessito, m’és igual que sigui gratis. L’última erra és reincorporar i això ho fem a través del compost amb residus orgànics. És important perquè els residus orgànics quan es llencen a l’abocador generen moltíssimes emissions de metà i de co2. Això contribueix a l’escalfament global. Encara que no sigui de plàstic ens sembla importantíssim a nivell de mediambiental. Les cinc erres no les inventem nosaltres sinó que les vam agafar de Bea Jonson de “Zero Waste”.