Pòrtic - Número 489  

Gent desesperada i dirigents infames
Jordi Pacheco

Foc Nou Ha tornat a passar. Ha calgut una imatge esfereïdora per alertar del drama que viuen milers de famílies immigrants a tantes i tantes regions del planeta. Aquest cop ha estat al Río Bravo, a la frontera entre Mèxic i EUA, on Óscar Martínez, i la seva filla Valeria van ser trobats el passat 26 de juny, bocaterrosa i sense vida, en un marge del riu. Naturals de El Salvador, l’home i la nena havien arribat —juntament amb la mare de la criatura— a Matamoros, nord de Mèxic, feia alguns dies. En veure el col·lapse migratori a la ciutat i la lentitud dels tràmits de sol·licitud d’asil a EUA, van decidir travessar el riu pel seu compte amb l’objectiu d’arribar a territori nord-americà. El seu acte desesperat va acabar en tragèdia. Poques hores després, la insuportable fotografia dels dos cadàvers va fer la volta al món i, inevitablement, va fer que molts recordessin la imatge del nen sirià de tres anys, Alan Kurdi, ofegat, juntament amb la mare i el germà i diverses persones més a Bodrum (Turquia) el setembre de 2015.

Malgrat la commoció internacional i les protestes que va suscitar en el seu dia el cas del nen sirià, la Unió Europea no ha fet res per evitar la mort desenes de milers de persones més en aigües del mar Mediterrani d’ençà d’aquell fatídic 2015. De la mateixa manera, tampoc l’administració encapçalada per Donald Trump, un dels més detestables presidents de la història dels EUA, no ha mostrat cap mena de compassió cap a les nombroses famílies que diàriament pateixen situacions tan o més tràgiques com les que els va tocar viure a l’Óscar i la Valeria. Trump no cedeix en el seu propòsit d’obstaculitzar al màxim l’entrada a territori ianqui als milers de ciutadans centre-americans que fugen de la violència, la desesperació i la misèria: no en va, poques hores abans del tancament d’aquest número de Foc Nou, s’ha sabut que la Casa Blanca ha impulsat un decret que obliga els migrants a demanar asil en un tercer país abans d’arribar als EUA, una mesura que viola la llei internacional d’asil.

Donald Trump i la seva despietada política migratòria, que comporta caceres, reclusió en centres de detenció i separacions de famílies, podria figurar perfectament a la Historia universal de la infamia, de l’escriptor Jorge Luis Borges. Extremament racista i xenòfob, l’inquilí de la Casa Blanca probablement ignora que la seva nació (“terra de la llibertat”) deu el seu vigor a tres grans injustícies històriques: l’extermini dels indis, l’esclavitud de milions d’africans i l’espoli dels territoris de Mèxic.

Pel que fa al drama migratori que pateixen els qui intenten arribar a Europa, la situació no és gaire més esperançadora. Poc més d’un any després d’autoritzar el desembarcament del vaixell Aquarius amb 630 refugiats al port de València —un gest del govern de Pedro Sánchez que molts van qualificar d’oportunista— les autoritats de l’estat han amenaçat a l’oenagé Proactiva Open Arms amb multes de fins a 901.000 euros si continua duent a terme rescats al mar Mediterrani. La mesura, igual com la que va impulsar a inicis de juny el ministre de l’Interior d’Itàlia Mateo Salvini, ha aixecat nombroses protestes. Sota el lema “Abans presos que còmplices”, unes cinc-centes persones es van manifestar a Barcelona el passat 13 de juliol en suport a Open Arms i en contra de la criminalització i la persecució de les organitzacions dedicades a salvar vides en el Mediterrani.

Segons un informe publicat el passat mes juny per l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), des de 2014 més de 32.000 persones migrants (entre elles uns 1.600 menors d’edat) han mort o desaparegut en tot el món en el seu intent de trobar un lloc millor per viure. L’OIM alerta, a més, que el nombre real de víctimes podria ser molt més elevat ja que molta gent mor o desapareix en circumstàncies ocultes.

En aquest context, resulta providencial i del tot necessari el lideratge del papa Francesc, que, en contraposició a sinistres personatges com Salvini o Trump, durant els darrers temps ha protagonitzat un exemplar paper d’autoritat moral en relació amb aquest immens drama humà, que és sens dubte un del temes que més preocupen al pontífex.