Governar i prendre decisions que afecten el col·lectiu implica tenir clar què és el bé comú i acceptar que no sempre es podrà acontentar tothom. Sembla difícil assumir que les teves decisions (o les del teu partit) poden acabar danyant les persones. També costa acceptar que hi ha temes en què cal buscar un acord transversal, els beneficis del qual no poden adjudicar-se a ningú en concret sinó a tothom. O haver d’admetre que aquell rival a qui desqualificaves pel que deia, ara es veu que tenia raó.
Escoltant els debats sobre habitatge al Congrés i al Parlament fa la impressió que el nostre model de parc residencial sigui responsabilitat única de governs anteriors. O que ens vulguin fer creure que és l’únic model possible en una democràcia liberal i de mercat. O que exigir un acord d’Estat atempti contra el dret de tothom a guanyar les pròximes eleccions. I d’eleccions, n’hi ha sempre.
Una entrevista a TV3 que s’ha fet viral posava el dit a la llaga: tots els governs des de la restauració democràtica han violat la Constitució en obviar que estaven obligats a “impedir l’especulació” en l’ús del sòl, és a dir, de l’habitatge. I no només no la van impedir, sinó que la van fomentar amb legislacions a mida (fiscals, per exemple) o permetent accions immorals, com vendre habitatges socials a fons voltor.
Seria bo per a la salut democràtica del país que la societat civil fos capaç de liderar una mena de Tribunal Russell sobre polítiques d’habitatge, un tribunal de consciència ciutadana que jutgés les responsabilitats de tothom, passades i presents, en el compliment del famós article 47 i que donés visibilitat a altres polítiques reals possibles, sense demagògia electoral ni submissió a lobbies. Igual que en el processos de justícia restaurativa previstos pel sistema penal, cal escoltar i reconèixer les víctimes d’aquestes polítiques. Perquè ni la Maricarmen, ni el David, ni l’Olga —la veïna de l’Hospitalet que es va llevar la vida— van deixar de pagar mai el lloguer acordat. Perquè a l’Estat s’executa un desnonament cada mitja hora.
