Home Opinió Montserrat Arbós La nostra responsabilitat
Montserrat Arbós Opinió

La nostra responsabilitat

Un treballador de la UNRWA entre els enderrocs d'un bombardeig, a Gaza

Un treballador de la UNRWA entre els enderrocs d'un bombardeig, a Gaza

Si m’haguessin dit fa un any que les coses anirien com estan anant, no m’ho hauria cregut. O no m’ho hauria volgut creure. Perquè una cosa és que els governs occidentals no hagin volgut mai forçar Israel a complir la legalitat internacional, i una altra de molt diferent és que assistissin impertèrrits a la neteja ètnica i el genocidi. Bé, Precisem: que atiessin el genocidi amb un flux continu d’armes a l’exèrcit israelià.

Daniel Levy, politòleg israelo-britànic i exassessor dels primers ministres Yitzhak Rabin i Ehud Barak, creu que a través del que Israel està fent a Gaza i al Líban, les potències occidentals no només estan posant a prova la IA militar sinó, sobretot, “els horribles camps de batalla del futur”. És a dir: fins a on es pot matar amb impunitat.

Més de 3.000 israelians han signat una declaració que demana al món l’ús de qualsevol mecanisme polític, legal o econòmic que obligui Israel a aturar la carnisseria. Éléonore Merza, antropòloga, filla de jueva-algeriana i coordinadora del belga Moviment Obrer Cristià, ho va fer explícit el 3 d’octubre al Parlament Europeu en nom de la xarxa Jueus Europeus per Palestina: “Se’ns diu que ningú pot aturar Israel. No és cert. No cal recordar el rol dels EUA, però Europa n’és el primer soci comercial. La UE pot posar fi a la cooperació i l’entrega d’armes a Israel. Fer-ho és una obligació jurídica de tots els Estats que han ratificat el Tractat de Comerç d’Armes. Israel ha d’assumir responsabilitats, però també nosaltres. Per com hem permès aquest genocidi”.

Fa trenta-dos anys, Barcelona i Catalunya van donar una lliçó de compromís humà quan van liderar a Europa la denúncia dels crims de guerra i contra la humanitat contra els civils a Bòsnia. Vam omplir places, vam fer vigílies, vam enviar combois d’ajuda a Sarajevo, ens hi vam comprometre políticament. Però si la impunitat amb què actuen els exèrcits i els governs es mesura amb el clam que omple els carrers, diria que, amb Gaza, hem deixat el llistó molt baix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Exit mobile version