Home Església i societat Catalunya Octavi Vilà, un bisbe defensor de la llengua i la cultura catalanes per dinamitzar l’arquebisbat de Barcelona
Catalunya

Octavi Vilà, un bisbe defensor de la llengua i la cultura catalanes per dinamitzar l’arquebisbat de Barcelona

Octavi Vilà, el passat 11 de novembre | © Bisbat de Girona

Dimecres passat, 11 de novembre, festa de Sant Martí de Tours, es van desfer totes les especulacions i finalment es va fer públic el nomenament per part del papa Lleó XIV de fra Octavi Vilà i Mayo com a nou arquebisbe de Barcelona. El fins ara bisbe de Girona rellevarà el cardenal Joan Josep Omella, que ha estat al capdavant d’aquesta diòcesi central de Catalunya poc més d’onze anys, havent complert —ja fa cinc anys— l’edat prescriptiva per a presentar la renúncia dels 75 anys i havent superat, fins i tot, els 80 anys, per convertir-se en un cardenal que ara no podria entrar en un eventual conclave. 

Pel que fa al nou arquebisbe de Barcelona, fra Octavi, de 64 anys, recordem que fa poc més de dos anys que va ser nomenat bisbe de Girona i que provenia de l’abadia cistercenca de Poblet, d’on era l’abat des de finals de 2015. De fet, ell ja va entrar gran a Poblet, el juliol del 2005, amb 43 anys. Va fer la professió solemne el 2010 i cinc anys després, el maig del 2015, va ser ordenat prevere. I set mesos després, la comunitat cistercenca de Poblet el va escollir com a nou abat. 

Vilà, nascut a Tarragona i educat a La Salle, és llicenciat en Geografia i Història i diplomat en Biblioteconomia i Documentació. Pel que fa als estudis eclesiàstics, va estudiar Filosofia i Teologia entre els anys 2007 a 2015 i té la llicenciatura en Teologia sistemàtica per la Facultat de Teologia de Catalunya. Com a treball civil, durant 22 anys, del 1983 al 2005, va treballar a l’Hemeroteca de Tarragona i la seva proximitat a Poblet li ve pel fet d’haver estat secretari de la Germandat de Poblet durant cinc anys, del 2000 al 2005, secretari també del Patronat de Poblet, del 2003 al 2026, secretari de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus entre el 1998 i el 2005; mentre alhora era també vocal del Patronat de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià i col·laborador en la revista Poblet.

Quan el van nomenar bisbe de Girona el mes de febrer de 2024, alguns van atribuir l’apadrinament al cardenal Omella, atès que era gran amic de l’anterior abat de Poblet, Josep Alegre, pels seus orígens comuns aragonesos i pel fet d’haver coincidit a Albalate de Cinca, un com a rector i l’altre com a mestre. És per aquesta amistat que Omella passava cada any uns dies amb el seu amic i abat a Poblet i és aquí on va conèixer el monjo Octavi Vila, que era el sotsprior. Això, el cardenal Omella no ho ha negat mai, com tampoc ha negat que ara ell també hagi influït o apadrinat aquest nomenament, sense revelar ben clarament qui era el seu candidat.

Déu n’hi do la pressió que ha hagut de suportar el bisbe Octavi Vilà aquests darrers mesos a Girona quan ell apareixia com un dels candidats preferents en totes les travesses que anaven apareixent en els mitjans de comunicació i a ell encara no li havien comunicat. La veritat és que se’n sortia com podia i sovint, fins i tot, ho negava, per mantenir la confidencialitat que aquests tràmits exigeixen. Només en l’homilia que va fer en la festa del patró de Girona i del bisbat, Sant Narcís, el passat 29 d’octubre, va utilitzar unes paraules que donaven una pista molt espiritual del moment que ell vivia, dient textualment: “Déu sap què vol de cada u de nosaltres” i parlant de “fidelitat, disponibilitat i generositat”. 

Pel que podem avançar, l’entrada del nou arquebisbe i l’inici del seu ministeri com a pastor a Barcelona, serà el pròxim dissabte 19 de desembre, a la basílica de la Sagrada Família. Tot i que l’entrada d’un nou bisbe sempre s’ha de fer en una catedral, que és on hi ha la cadira presidencial d’un bisbe, la seva “seu”, aquesta vegada es farà a una basílica perquè les obres que, en aquests moments, s’estan fent a la catedral de Barcelona impedirien la participació d’un bon nombre de fidels assistents. 

Com a bisbe de Girona, Vilà ha mostrat a bastament la seva defensa de la llengua i la cultura catalana amb molt bons raonaments i ha mostrat una manera de governar compartida, com un abat. En la història recent mai havíem tingut tants bisbes d’origen català, on n’hi havia molts d’origen valencià. El darrer bisbe que va venir a Barcelona des de Girona va ser el cardenal Narcís Jubany el 1972. 

Els abats Vilà i Soler durant el Procés

El bisbe Octavi Vilà saludant al papa Lleó XIV | © Vatican Media
El bisbe Octavi Vilà saludant al papa Lleó XIV | © Vatican Media

Recordem també que arran de la intensificació del procés sobiranista i polític a Catalunya i pocs dies abans de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, concretament el 21 de setembre de 2017, els llavors abats dels dos monestirs més emblemàtics del país: Josep Maria Soler (abat de Montserrat) i Octavi Vilà (abat de Poblet), van protagonitzar un gest inèdit: publicar un comunicat conjunt. Aquesta declaració va tenir un ressò notable perquè va suposar que per primera vegada a la història contemporània, les dues comunitats monàstiques principals del país s’unien formalment, a través dels seus abats, per emetre un avís de caràcter moral i institucional davant d’una crisi política d’aquesta magnitud.

En aquest escrit conjunt, els dos abats destacaven tres punts: Primer, una crida a la prudència i la responsabilitat. Soler i Vilà demanaven “amb tota humilitat”, tant als governants de Catalunya com als d’Espanya, un exercici de màxima prudència i responsabilitat per afrontar el moment polític excepcional que es vivia. En segon lloc, reclamaven que s’obrissin vies de diàleg constructiu per reconduir la situació institucional i social per vies pacífiques i de negociació. I finalment, en tercer lloc, acabaven amb una referència espiritual i de pregària, encomanant la situació a la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, pregant pel poble català i per la seva convivència.

Més recentment, quan la Santa Seu i la Conferència Episcopal Espanyola van publicar el llibret de la celebració de la missa del papa Lleó XIV a la basílica de la Sagrada Família, el dimecres 10 de juny d’enguany, per a la benedicció de la torre de Jesucrist, coronada amb la creu amb 4 braços, i es va descobrir que tot el text de la pregària era absolutament en castellà, Octavi Vilà no va dubtar a mostrar la seva postura tot defensant que la llengua catalana havia de tenir un paper central i protagonista a l’acte i assenyalar que era un error que s’havia de corregir. I així va ser.

El llegat de Vilà a Girona

Per acabar, a banda de felicitar els barcelonins per aquest nomenament, que creiem que és bo, que serà del tot encertat i que ajudarà a dinamitzar la diòcesi; valgui també la nostra tristesa pel que fa als fidels de la diòcesi de Girona. Novament en l’Església es torna a produir el que ja s’ha acceptat entre les dites catalanes com allò de: “es vesteix un sant per desvestir-ne un altre”. Arreglem Barcelona, però deixem al descobert Girona. Recordem que fa uns quatre anys va morir l’anterior bisbe de Girona, Francesc Pardo, i que la diòcesi va estar durant dos anys subsistint sense bisbe. Ara fra Octavi només hi ha estat poc més de dos anys, fent molta feina de reestructuració territorial i tenint molta cura dels pocs capellans per cobrir tantes parròquies. Esperem que el nomenament d’un nou bisbe per a Girona sigui com més aviat millor. Mentrestant, Vilà, com a administrador apostòlic de Girona, conduirà les dues diòcesis fins al seu relleu definitiu. 

Una de les feines que ha fet molt bé el bisbe fra Octavi a Girona ha estat la reducció dels arxiprestats que fins fa poc eren 12, i els ha reduït a la realitat que pot ser atesa i coberta, que són només 6 arxiprestats. Quan vingui a Barcelona es trobarà que aquesta feina també s’ha afrontat en la darrera etapa del cardenal Omella, traspassant les antigues vicaries episcopals als nous arxiprestats, que també són només 7.

Capellà i periodista

Exit mobile version