Prop de 500 persones adultes van ser batejats en el conjunt de les diòcesis amb seu a Catalunya durant la Pasqua de 2025. Una xifra que confirma una tendència a l’alça, ja visible a França, i que s’estén per Catalunya i la resta de l’Estat. En el cas del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, els nous catecúmens d’enguany han estat 36, segons confirma Maria Isabel Campmany, delegada de catequesi.
¿Com viuen des del bisbat de Sant Feliu de Llobregat l’augment de persones adultes que es volen iniciar en la vida cristiana?
A totes les diòcesis catalanes en concret, i a les espanyoles també em consta que és així, hi ha un augment de persones adultes que demanen els sagraments de la iniciació cristiana. El perfil majoritari es correspon a persones joves adultes (28-38 anys) que no havien estat educades en ambients cristians i que per diversos camins han conegut l’Evangeli.
¿A quin factor atribueixen aquest augment?
El principal motiu és que l’evangeli sempre és actual: respon a les grans preguntes que ens fem les persones, i en moments com el que vivim, i tots els temps de la història humana, necessitem aquesta esperança, sentir que la nostra vida no és un atzar del cosmos, sinó que som persones úniques estimades per Déu. Que la nostra vida està conduïda amb amor per aquest Déu que és pare i que Jesucrist ens ha revelat.
¿Com viuen aquesta tendència, des de Sant Feliu?
Amb molta il·lusió i esperança. Ens ha fet replantejar com ha de ser l’acompanyament d’aquestes persones i la necessitat de formar els catequistes per aquesta missió. També hem vist que la durada d’aquest camí cap al baptisme ha de ser d’un mínim de dos cursos, ja que no es tracta de córrer per arribar al sagrament, sinó de refermar amb la formació i acompanyament adient de la comunitat aquesta crida que ha nascut en el seu cor.
És agraït veure com gaudeixen dels recessos i trobades en l’àmbit diocesà, persones diverses de diferents parròquies que comparteixen les seves mateixes inquietuds i esperances, i que forja una comunió entre acompanyants i catecúmens de veritable fraternitat.
¿Què ens poden dir del perfil dels nous batejats?
Hi ha una gran diversitat de perfils, com també hi ha diversitat en els camins pels quals Déu els ha cridat. Hi ha universitaris que han sentit referències de Crist en lectures de filosofia, persones que venen d’altres confessions cristianes, altres que venen de l’Islam, altres que han experimentat com la seva parella viu la fe i per amor a ella descobreixen quelcom nou que els sacseja el cor.
Però el que els uneix a tots és la gran il·lusió de trobar una esperança que fins ara no tenien, el fet de poder viure la seva vida des d’una nova perspectiva que els obre camins de joia interior, i poder experimentar com Crist entra no sols en la seva vida personal, sinó que enriqueix la seva família i els que l’envolten.
Com a catequista, ¿què suposa haver-se de centrar més ara en els adults, acostumats potser a instruir o guiar els infants?
És el gran repte que tenim a la catequesi. Donar resposta raonada a les persones que se’ns acosten, no com a mestre, sinó com a testimoni acompanyant que fa camí conjuntament, respectant el temps de cada persona i acompanyant aquesta realitat que Déu ha desvetllat en el seu cor.
El catequista que experimenta el privilegi d’acompanyar una persona adulta en el descobriment del Crist, també descobreix com l’Esperit Sant actua i alhora s’encomana de viure la novetat que representa per al catecumen i la fa pròpia. L’Evangeli sempre és nou, sempre et parla en el moment vital en què et trobes, i és una oportunitat per revifar la mateixa fe.
Alhora que és una gran responsabilitat, també experimentem com cada un de nosaltres està acompanyat de l’Esperit que fa que les nostres debilitats esdevinguin fortalesa. Això no exclou que ens hàgim de preparar no tant per a respondre totes les qüestions, cosa impossible, però sí que hem de saber que la nostra fe és raonable i es pot raonar.
En un temps en què han minvat els batejos i les primeres comunions d’infants, ¿podem parlar dels adults com “la nova esperança de l’Església”?
De fet, veiem que igual que en el temps de les primeres comunitats cristianes, on sempre es tractava de catequesi amb adults, ara també ens trobem en una situació una mica semblant. Podem veure que malgrat viure en un món que semblava haver oblidat Déu, Jesús continua cridant a seguir-lo, i a nosaltres ens correspon donar consistència i fortalesa a aquestes primeres emocions que porten les persones a conèixer la bona notícia de l’evangeli, ja que si no podríem córrer el risc que s’esvaís aquesta emoció inicial per manca d’aliment.
Cal dir que aquesta missió d’acollida amorosa per part de l’Església recau en tota la comunitat cristiana, pregant tots per tots, acollint amb veritable fraternitat les persones que s’acosten, acompanyant realment. Recordem que el que cridava més l’atenció en els primers temps del cristianisme era veure com s’estimaven.
¿Què poden aportar aquests nous conversos a la vida de l’Església?
Aporten una mirada nova i il·lusionada que s’encomana a la comunitat d’acollida. Un interès per conèixer Crist i l’Església, ganes de lliurar-se a la missió i un testimoni real de l’acció de l’Esperit Sant . Ens fa veure que la responsabilitat de ser testimonis de la nostra fe recau en tots els membres de la comunitat, i alhora ens esperona a tots a reviure la nostra crida personal, a tenir-la present i a respondre amb llibertat i generositat.
En el seu camí, es parla sovint de la lectura individual de la Bíblia, cosa força poc freqüent entre els catòlics, que més aviat s’animen a la lectura a l’església o a la lectura guiada. ¿Llegeixen més les Sagrades Escriptures, els catecúmens?
Sovint, la crida a la conversió els ha vingut de la lectura de la Paraula de Déu. Si bé potser s’hi han acostat per curiositat, la Paraula Viva de Déu ha entrat al seu cor desvetllant la necessitat de conèixer Jesús. Aquest primer coneixement de la Bíblia, porta els catecúmens a la necessitat d’aprofundir l’Escriptura, de formar-se entenent què et diu a tu en el moment que vius. Per això calen catequistes que ajudin i acompanyin aquesta lectura que no hauria de ser aleatòria, sinó conduïda, pregada i comentada enriquint acompanyant i acompanyat, i en definitiva tota la comunitat cristiana.
Des del Secretariat Interdiocesà de Catequesi, ¿com es viu aquesta mena de boom?
Des del SIC, ja fa temps que es va detectar la necessitat d’atendre aquestes noves realitats. La darrera formació de responsables de catequesi es va dedicar a la catequesi d’adults, prenent com a guia el catecisme “Busqueu el Senyor” recentment publicat en català. Igualment, es treballa en la preparació de materials adreçats a catequistes que acompanyen adults, i en la formació d’aquests.
Aquesta formació s’ofereix a les parròquies per mitjà de les delegacions responsables de catequesi de les diferents diòcesis catalanes que ofereixen alhora formació als seus catequistes.
No només cada cop està prenent més força la catequesi d’adults catecúmens, sinó que es vol atendre la realitat de persones allunyades de la fe, però que ja han rebut els sagraments de la iniciació cristiana i que ara, tant sigui perquè porten els fills a rebre els sagraments, o per les causes que siguin, s’acosten a l’Església i cal donar-los una resposta.
Per tal d’atendre’ls cal que els catequistes i les comunitats cristianes estiguin atentes i preparades per acompanyar i això demana una formació en el sentit que som acompanyants, que caminen junts, i que junts, uns descobreixen la fe i altres la redescobrim, tot fent el camí que ens porti a Crist.
