L’entrada massiva de milers d’immigrants irregulars a Ceuta a finals del mes de juliol ha provocat una crisi humanitària que ha alterat la vida quotidiana de la ciutat autònoma. Mentre la societat i l’oposició critiquen el president Pedro Sánchez i el seu govern de coalició per la seva incapacitat de donar resposta a aquest esdeveniment de magnitud imprevisible, la situació als carrers de Ceuta es fa cada dia més insostenible i posa en risc la convivència.
Per a Noureddine Ayad El Haddad, belga d’origen marroquí, la situació no es redueix ni a la fantasia d’envair ni a la rutina administrativa. “La migració és un drama humà complex que demostra el fracàs de l’enfocament estrictament de seguretat”, assegura aquest professor universitari, convençut que “aquesta crisi s’ha convertit en un argument polític ideal per a l’extrema dreta europea i especialment l’espanyola, que volen endurir les relacions amb el Marroc en matèria migratòria”.
Vostè és un gran coneixedor dels problemes de la joventut marroquina. Cada any més joves nois i noies del país volen abraçar el model europeu. ¿Per què passa, això?
Per la seva posició estratègica i els seus llaços històrics amb Europa, el Marroc constitueix un país clau cap al continent, per marcar fluxos d’emigració d’intensitat variable. La decisió espanyola d’acollir Brahim Ghali, líder del Front Polisari, l’any 2021, va desencadenar una greu crisi diplomàtica. La resposta fou que 10.000 poc després migrants, la majoria joves, van travessar la frontera cap a Ceuta. Mentre Madrid denunciava una instrumentalització del control migratori, Rabat recordava la seva reivindicació sobiranista sobre Ceuta i Melilla, al mateix temps que demanava negociacions territorials i cooperació reforçada.
Malgrat l’estabilització assolida gràcies a l’augment del suport financer de la Unió Europea, les travessies marítimes han continuat a menor escala. El Marroc va reafirmar la seva eficàcia contra les xarxes de tràfic de persones dirigint-se tant als seus ciutadans nacionals com als subsaharians.
La situació es va tornar a tensar el 2025, i el projecte de regularització extraordinària del Govern Sánchez va revifar les aspiracions d’emigrar, sota un efecte crida que s’ha ampliat el juliol d’enguany per la sentència del Tribunal Suprem espanyol que prohibia les devolucions en calent de les arribades marítimes irregulars. Explotant aquest marc jurídic, les xarxes de traficants van fer una gran campanya a les xarxes socials.
La situació actual a Ceuta és un drama humanitari que enfronta els que veuen la migració com un perill amb els que desitgen gestionar-la. ¿Com ho veu, vostè que coneix el terreny?
La migració és un drama humà complex que demostra el fracàs de l’enfocament estrictament de seguretat. Cal construir una Associació Euromediterrània que vagi més enllà dels intercanvis comercials per abordar, per fi, la dimensió humana i social de les migracions. Hem de donar suport als projectes basats en els tres pilars de desenvolupament sostenible: és a dir, a l’economia, la societat i el medi ambient. No podem culpar els que parlen de les migracions com un risc, si no ens trobarem en un carreró sense sortida.
La realitat marroquina mostra un país que modernitza les seves infraestructures, però que estimula poc el creixement de la societat. Aquesta situació va ser assenyalada en el discurs del Rei Mohamed VI de l’any 2014. ¿On és la riquesa del país?, es preguntava aleshores el monarca.
Per tornar l’esperança a la joventut cal una veritable justícia social: democratització de la sanitat i una reforma jurídica que garanteixi la protecció dels treballadors i els emprenedors.
¿Li sembla que els joves poden continuar així?
Sense un marc educatiu sòlid, una formació ben qualificada i una veritable integració en el mercat laboral, la temptació de marxar continuarà sent forta. Queda clar que sense una justícia social i una atenció mèdica adequada els joves voldran continuar anant a Europa.
¿Per què s’ha produït aquesta passivitat i facilitat d’accés a les fronteres per tots dos costats, l’espanyol i el marroquí?
La crisi de Ceuta no és un fet aïllat sinó que s’emmarca en el fons de les tensions estructurals a la zona. A l’Estret de Gibraltar, en aquest enclavament estratègic, hi ha dues cultures i dues maneres de viure, una a cada cantó. Si el Marroc fa servir intents d’entrada violents de certs migrants, és assenyalat ràpidament per certs països europeus i per ONG. En canvi, si Rabat mostra contenció l’acusen de falta de previsió.
Amb relació al tema de la sobirania territorial, la ministra de Defensa va recordar que Ceuta i Melilla “no es toquen”, afirmant que són profundament espanyoles. En canvi, el rei Felip VI va insistir a evitar noves entrades massives, mentre que el Partit Popular va dir que els fets eren una ocupació premedit35ada.
Per part marroquina Ceuta i Melilla continuen essent territoris sota ocupació espanyola. Rabat diu que s’hauria de fer de forma habitual una negociació global i pacífica amb la finalitat d’assolir un acord que preservi els interessos comuns.
