En Cecili Buele i Ramis, en Cil, és un activista social i capellà secularitzat que toca l’orgue a la parròquia de Santa Catalina Thomàs de Palma. Fa dos anys, va voler fer el viatge de la seva vida amb un llibre que va titular Cròniques meves peruanes (Creatice, 2024). Aleshores havia fet just els 80 anys i la seva companya- amb qui havia viatjat al Perú moltes vegades, ja havia mort. En Cil es considera un narrador d’històries. Ha gaudit ara veient el viatge del papa Robert Francis Prevost, Lleó XIV a Espanya. Sent nostàlgia del Perú perquè hi té molts amics, coneix bé el país i li agraden molt els paisatges i la gent. Diu que el Perú i en general el sud del planeta han fet adonar a la gent de la importància dels pobres a la societat. En relació amb el papa Lleó XIV valora que tingui molts estudis i que sigui capaç de poder entendre alhora com es viu al nord, als Estats Units i a Sud-amèrica.
Lleó XIV busca la reconciliació. La prioritat per a ell és la unitat per trencar la polarització a la societat?
Amb les seves declaracions públiques com a pontífex romà, les seves actuacions anteriors com a bisbe de Chiclayo i la seva trajectòria agustiniana des que s’hi va sumar de ben jove, no tinc cap dubte que una de les seves prioritats com a papa és mantenir la unitat de les seves ovelles, les catòliques i les cristianes, en un sol ramat.
És lícit atacar una autoritat moral, com el papa, per ser diferent del seu predecessor?
Potser és lícit fer-ho. Tothom hi té dret. Adduir-hi com a motiu el fet de ser diferent al seu predecessor no em sembla correcte. Mai no hi ha hagut dos papes iguals. Tots els que he conegut han sigut diferents. Això enriqueix una comunitat catòlica que perdura des de fa més de vint segles.
Com valora bàsicament la visita de Lleó XIV a Catalunya?
La seva visita ha tingut un significat molt important dins el conjunt dels viatges apostòlics d’un papa nascut a Chicago (continent americà del Nord), format a Chiclayo (continent americà del Sud) i perfeccionat a Roma (continent europeu del Nord). Un papa tri continental que engrescarà Catalunya a continuar mantenint-se oberta, girant la seva ullada solidària cap al Sud, més intensament que cap a l’Oest. La visita de Lleó XIV ha estat molt bé. La benedicció de la torre de Jesús va ser excel·lent.
Potser hem passat de l’impulsiu Francesc al reflexiu Lleó XIV. Què ens vol demostrar la Santa Seu amb aquest canvi?
Són dos models que es poden complementar. De fet, crec, que l’argentí en general se sol mostrar impetuós, coratjós, valent, agosarat, fins i tot una mica orgullós i pagat de si mateix, si se’m permet l’expressió. El peruà, en canvi, lluny de mostrar-se d’aquesta manera, acostuma a comportar-se amb molta més calma, més pausat, més tranquil, més observador, més analista, més crític, més reflexiu. Són dos models que poden arribar a complementar-se. El papa Lleó XIV és el papa que les esglésies i les societats civils del segle XXI necessiten.
Davant d’un món molt polaritzat, l’arribada de Lleó XIV ha significat la reconciliació entre dues ànimes de l’Església?
Un papa que, a més de llatinista, humanista i teòleg, també és científic matemàtic —com pocs papes dins la història— contribuirà de manera efectiva, no ràpida ni directa, sinó lenta i indirecta, a reconciliar-hi ànimes diverses.
Quines són les necessitats actuals del món, per l’Església catòlica?
La vida de la humanitat transcorre ràpidament. I l’Església nostra n’ha d’agafar el ritme, si vol continuar essent fidel seguidora de Jesús de Natzaret. El nostre món i la nostra Església necessiten, per damunt tot, humanitzar-se. Que la persona sigui el referent principal en les actuacions personals i col·lectives. Per damunt de l’economia, els diners, les riqueses o les propietats materials o intel·lectuals, cal col·locar la persona humana, dona i home, i en aquest ordre de prioritats.
Què opina d’un papa que hagi fet pública una encíclica sobre intel·ligència artificial?
L’he llegida amb moltes de ganes. És una carta que posa molta llum sobre tots aquests aspectes que hem assenyalat abans, i sobre una de les qüestions que avui dia afecten més fortament la vida de la humanitat: la incidència de la intel·ligència artificial en el comportament humà i sobretot l’ètica a l’hora de fer-la servir.
