Un any després del cinquantenari de la mort de Pau Casals (2024) i a punt de celebrar els 150 anys del seu naixement (2026), Acantilado va publicar Querido Maestro. Correspondencia de Pau Casals (1893-1973) una nova compilació epistolar del mestre. Aquesta tasca ha estat possible gràcies a les musicòlogues Anna Dalmau i Anna Mora, que ja havien editat altres correspondències amb figures com Joaquim Pena, Ventura Gassol o Josep Tarradellas. El volum inclou 401 cartes ordenades cronològicament, que cobreixen un ampli ventall temàtic i temporal, amb més de 700 pàgines on predominen el català i el francès, com explica el pròleg.
Aquest pròleg ofereix una guia temàtica clau, destacant les línies mestres —musicològiques, històriques i humanes— que travessen els documents. L’edició no és només una transcripció, sinó que incorpora un treball crític amb extensos apunts a peu de pàgina que ajuden a entendre el context i les referències. Al final, s’hi afegeixen eines metodològiques com índexs onomàstics, llistes de corresponsals i taules cronològiques, que enriqueixen el coneixement de Casals i el seu entorn.
El llibre es divideix en capítols titulats amb noms de danses barroques, com “Prelude” que abasta els anys de formació a Madrid gràcies al suport del comte de Morphy i la reina regent Maria Cristina, fins a “Gigue”, que cobreix les darreres dècades a Puerto Rico, on Casals va mantenir la seva veu com a símbol de dignitat i resistència. Entremig, “Allemande” descriu els anys de creixement internacional (1899-1918), “Courante” la Barcelona de l’entreguerres amb l’orquestra que duia el seu nom, i “Sarabande” i “Gavottes” el període de retirada a Prades, amb intensa vida intel·lectual i epistolar.
Aquest epistolari és alhora biografia i història del segle XX, a través d’una xarxa de contactes que inclou Jesús de Monasterio, Mann, Picasso, Isabel de Bèlgica, Kennedy, Carner o Irla, i moltes personalitats musicals. El llibre incorpora un inventari detallat dels fons documentals, que reforça la transparència i el rigor metodològic, i és molt útil per a futurs investigadors. Com a introducció, s’inclou una conversa amb el violoncel·lista Lluís Claret, que recorda l’ajuda del seu pare per part de Casals, il·lustrant el compromís ètic i la generositat del mestre.
La recerca supera la simple recopilació: l’aparell crític contextualitza i facilita la comprensió, amb centenars de notes —possiblement més d’un miler— que aporten dades i matisos essencials. Acantilado ha optat per numerar-les per pàgina, fet que dificulta quantificar-les, però no minva el seu valor. Tot i la qualitat, es lamenta que no s’hagi publicat en català, especialment per la centralitat d’aquesta llengua a la correspondència. La publicació va coincidir amb l’estudi de Pepe Reche sobre l’Orquestra Pau Casals, que complementa aquest epistolari, sobretot pel que fa a les cartes amb Joaquim Pena, figura clau del projecte musical i social de Casals.
Un altre eix rellevant són les referències a l’obra de Casals: per exemple, a la carta del 23 de maig de 1893, el comte de Morphy parla d’un quartet compost per Casals i interpretat davant la reina Maria Cristina; Vincent d’Indy felicita la Sardana de Sant Fèlix (1930); esmenten l’orquestració d’El Pessebre i, el 1971, l’Himne de les Nacions Unides.
Títol: ‘Querido maestro’. Correspondencia de Pau Casals (1893-1973)
Autores: Anna Dalmau i Anna Mora (edició i traducció)
Editorial: Acantilado
Any: 2024
Població: Barcelona
Pàgines: 703
Preu: 34,20 €
