M’agrada el cinema d’Alauda Ruiz de Azúa, des d’aquell Cinco lobitos que em va commoure molt i em va semblar un exquisit exercici de dissecció de la família. Ara ens presenta Los domingos. De nou, un exercici intimista, aparentment senzill i, tanmateix, molt complicat de teixir: un entrellat de diversos personatges, cadascun amb la seva […]
