La magnitud dels desencisats de la política queda evidenciada en l’evolució de les abstencions en les darreres eleccions, tant les catalanes, com les generals i les europees: 2024 Catalanes, 42,04%; 2021 Catalanes, 51,29%; Generals, 55,56%; Europees 66,55%. O sigui que, de mitjana, més de la meitat dels ciutadans cridats a votar s’abstenen i passen del seu deure de participar en la governabilitat del país. Penso que això és símptoma de desconfiança en el sistema democràtic, generadora de ressentiments i malestar social.
El desencís de la feina també està prenent situacions socialment preocupants, especialment entre els més joves que són (ho haurien de ser) l’esperança de la nostra societat (El DdG n’ha fet ressò en l’article «L’Espanya envellida» de Daniel Capo 27/5/24).
Una societat desencisada, sense confiança i amb ressentiments, esdevé inhòspita. Però no tan sols la societat en general requereix el factor de la confiança, també tots i cadascun de nosaltres, amb relació a la família, els amics, el nostre equip de treball, la nostra empresa.
Tanmateix, la confiança no te la donen els altres, sinó que te l’has de guanyar. Com? La confiança es guanya si ets una persona honrada, honesta i competent en la feina. Aquestes qualitats serveixen per donar i fer confiança a qualsevol persona, sigui en la seva activitat professional, sigui en les relacions sentimentals (amics, parella, família, etc.).
D’altra banda, quan es tracta de governar, empreses o institucions públiques, cal tenir un cert coneixement del poder, les seves característiques i els seus moviments, a més de saber com funciona la matèria específica que s’ha de governar. La ciència política ha estudiat al llarg de la història el concepte del poder, d’acord amb el comportament de la societat en cada moment. Així, el poder també ha esdevingut en l’habilitat per a influir, negociar, persuadir i liderar per aconseguir objectius polítics. Combina estratègia, tàctica, carisma i intel·ligència emocional.
Els nostres dirigents (polítics i empresarials) tenen o procuren tenir aquests coneixements i habilitats? Sense anar gaire lluny en la història dels models d’exercir el poder i centrar-nos només al passat segle XX, on ha imperat el «lideratge mecanicista», on les persones són recursos i l’organització una màquina. De fet, ha resultat eficaç, per crear estructures i processos eficients, però ha esdevingut rígid i deshumanitzat.
També a finals del segle XX, ha proliferat l’anomenat «lideratge resolutiu», centrat en la resolució de problemes i l’eficiència. Encara que aquest paradigma ha permès superar obstacles i assolir objectius específics, potser a curt termini, però no tenir en compte les conseqüències menys immediates.
Amb aquestes observacions sobre el lideratge del segle XX, la Fundació Factor Humà, en la seva darrera Unitat de Coneixement, ens proposa per aquest segle XXI el «lideratge transformacional», enfocat al desenvolupament de les persones i la creació de valor, amb èmfasi en valors i humanisme. Dirigit a crear cultures organitzacionals més positives i participatives. És el model que s’ajusta millor als desafiaments del model social actual, on hi ha demanda de més democràcia participativa i coresponsabilitat social, tant política com a la feina.
Pere Reixach
President del Centre Catòlic de Blanes
