Menu
20 d'abril de 2024
A la primera processó dels Manaies de Blanes, la del 2003, tot just fa 20 anys, van participar 14 manaies: 8 legionaris i la pròpia banda de música. Els fundadors van ser Narcís Balmanya, Beni Matas, Marc Clusells i Rafel Comas, l’actual president i primer capità manaia. L’historiador blanenc Domènec Valls ja havia certificat que la participació dels soldats romans a les processons era antiquíssima. De fet, la presència dels armats a les processons de Blanes es va mantenir fins al 1935, quan va desaparèixer per la Guerra Civil.
Després dels dos anys d’aturada obligada per la pandèmia de la covid, el 2022 es va reprendre aquest multitudinari acte litúrgic popular, que transcorre pel nucli històric de la vila i que enguany compleix dues dècades.
El centurió i cap militar dels manaies, Joan Grau, ha destacat que des de l’Edat Mitjana es recrea el Via Crucis, el camí de Jesucrist fins a la muntanya on va ser crucificat, executat pels propis romans. Representen la sortida de Ponç Pilat i fan la volta a Blanes pel centre de la vila. Concretament, a les 21:30 hores protagonitzen l’Anunci de la Processó, quan surten des de la Plaça de l’Església i fan a pas lleuger en sentit contrari el mateix trajecte que mitja hora més tard fa la processó i amb diverses figures i formacions militars com ara l’aspa o molinet, el pop, la fila índia o la cremallera. Durant el camí, els tambors de la percussió de la Banda dels Manaies de Blanes, amb un so eixordador, i el camí il·luminat per les torxes, marquen els diferents compassos d’aquesta litúrgia.
Milers de persones es van aplegar aquest any a la coneguda com a Processó del Silenci pel respecte i devoció dels creients que la segueixen. Compta amb quatre passos, dels quals el més destacat és la Creu del Sant Crist, que cada any carrega a pes una persona diferent. Precisament, quan se li carrega el pes a dins de l’església és un dels moments més solemnes i imponents de la cerimònia.
Unes diferències dels manaies de Blanes respecte d’altres colles de legionaris és que l’entitat blanenca ha estat pionera en la introducció de dones a les processons i que cada any es canvia de capità, cosa que no passa a les confraries catalanes on el càrrec passa de pares a fills.
Precisament, un altre dels grans moments de la Setmana Santa és la cerimònia del canvi de Capità dels Manaies de Blanes-Legió V Macedònica, que té lloc cada Dijous Sant. Cada any surt des d’un indret diferent de la vila, i aquest 2022 el lloc triat va ser el Castell de Sant Joan.
L’acte protocol·lari del canvi de capità va tenir lloc una hora després, com és habitual al domicili del nou capità, que en aquesta ocasió ha estat Marc Gispert. Quan va baixar, va acceptar el comandament després que el centurió fes la lectura d’un edicte romà en llatí. En aquell moment se li lliura el penó, com a símbol del traspàs de poders i passa a dirigir una cercavila pel centre de la població.
Amb l’objectiu d’assegurar el relleu generacional i fer que la tradició no es vegi interrompuda i perduri al llarg del temps, s’ha creat la divisió dels Manaies Iuniores, que són una rèplica de la colla dels grans, amb els mateixos càrrecs i uniformes i també amb la cerimònia de canvi de capità. En aquesta ocasió, va ser la cinquena vegada en què s’organitzava aquest esdeveniment protagonitzat per nois i noies, majoritàriament familiars o amics dels originaris Manaies de Blanes d’entre 6 i 15 anys.
Aquesta pedrera compta amb quatre responsables al capdavant: Magda Gascons, Óscar Magallón, Francesc Serra i Josep Navarro. En total hi ha uns 24 membres, mentre que a l’entitat de manaies sèniors —a partir de 16 anys— en són una trentena, que tenen l’obligació d’assistir als assajos previs dels actes, segons ha destacat Grau.
A través de la Legió V, l’entitat participa en reconstruccions històriques de l’època romana, amb reproduccions fidedignes de roba i armament d’aquells temps, amb assessorament de doctors en història antiga. Joan Grau destaca que la Legió V comporta la major part dels ingressos del Manaies, atès que participen en esdeveniments com el Triumvirat Mediterrani de l’Escala, el mercat iberoromà de Cabrera de Mar, l’espectacle Emporiae a les ruïnes d’Empúries i el mercat romà de Blanes. De fet, és un referent a Catalunya i Espanya.
Entre les tècniques de combat i defensa que practica la Legió V hi ha l’Scuta muralis, el relleu de combat, la testudo o tortuga, la signa impetum. Els oficials militars dels manaies són el centurió (màxima representació jeràrquica militar amb una cresta de crinera de cavall transversal d’orella a orella al casc, que porta Joan Grau), el capità manaia, l’optio (suboficial), el vexillarium os signífer (porta l’estendard) i el capità de banda.
Els manaies Legió V tenen dues paradetes com la del metge o galenus i la botiga de les domines, que complementen el campament romà quan es desplacen a llocs on hi ha esdeveniments de recerca històrica. A la parada del metge hi ha una varietat de plantes com la menta, el llorer, la camamilla… El metge explica al públic com era la medicina romana, copiada de la grega, que va ser al llarg de la història de la humanitat de les més apreciades. A la botiga de les domines hi ha objectes com anells, braçals, arracades, penjolls, rèpliques exactes de les joies dels frescos dels murals de la Pompeia imperial.
Tots els manaies porten túnica vermella o blanca que els arriba per sobre dels genolls. Els arquers siris porten túniques blaves fins al turmell i els oficials poden portar capa o paenules fetes de llana i amb caputxa.
Els manaies de la banda musical duen capes curtes amb una filigrana a la vora. L’uniforme del legionari romà inclou el casc, la cuirassa, l’escut, la llança o pilum, l’espasa, el cingulum, el punyal i les sandàlies i les fletxes. El pes aproximat de la indumentària i armament dels legionaris és de 23 kilos, incloses les caligae, les sandàlies romanes i el preu de cada uniforme és d’uns 1.300 euros.
Els Manaies de Blanes també van participar el 2022 en un Escape Room per la població, el 12 de juny, i també col·laboren anualment per recaptar fons per a la Marató de TV3.
Al final, aquesta entitat que recupera el passat ha esdevingut un reclam turístic per als visitants de la vila selvatana i per arreu on van difonent les tradicions de l’època romana.
Jordi Bota
Periodista
@jbotap
