Cristians LGTBI: ¿creients de segona categoria?

El sacerdot de Tenerife, Cristóbal Rodríguez Hernández, acaba de defensar la seva tesi doctoral en la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Hem pogut parlar amb ell en el programa Cruzando Fronteras sobre el seu treball de recerca en els últims anys. Prèviament, el nou doctor ha estat rector en dues parròquies durant més d’una dècada. El seu treball parteix en el seu inici de la contemplació d’una paradoxa: Com és possible que homes i dones creients, batejats en Crist i membres de l’Església, pateixin en alguns ambients comunitaris cristians algun tipus d’exclusió real a causa de la seva identitat?

Des d’aquí vol plantejar la presència dels creients LGBTI a l’Església, a través de l’acompanyament i itineraris de vida cristiana. Cristóbal està convençut que l’experiència de transformació espiritual d’una persona LGBT no difereix de la d’un altre batejat. Simplement té una sèrie de característiques que la fan pròpia, i que s’han de tenir en compte a l’hora de discernir i establir un procés d’acompanyament espiritual.

En aquest sentit, desentranya el que entenem per identitat en una persona LGBT, i ho separa dels prejudicis acientífics i patològics amb els quals en el passat s’ha tractat la realitat homosexual. També posa en valor la pastoral de la diversitat sexual i la tasca que ja està realitzant en diferents llocs del món. El coneixement de diferents experiències pastorals ens ajuda a reflexionar sobre quins passos continuar implementant en l’acompanyament i integració d’aquesta realitat.

Al llarg de la recerca han aparegut sorpreses. Per exemple: no és el mateix el que l’Església entén per homosexualitat en l’Edat mitjana, on tenim les primeres referències, al que s’entén avui per aquesta.El que coneixem com a identitat homosexual, com una variant minoritària de l’expressió de la sexualitat humana, té un curt recorregut. La concepció que usem majoritàriament avui per a referir-nos a l’homosexualitat neix en la segona meitat del segle XIX en el context europeu.

Per a entendre el perquè d’unes certes preferències metodològiques i terminològiques d’alguns documents d’organismes supranacionals, com l’ONU, hem de conèixer el pensament filosòfic que està en la base i des del qual estan formulats. Resulta útil acostar-se als diferents estudis de gènere, que responen al terme en anglès “gender”.

Com qualsevol altre batejat, el creient LGBT es troba subjecte a un procés de creixement, transformació, i conformació de la pròpia vida en Crist. En aquesta comesa, el discerniment i l’acompanyament es convertiran en dues mediacions al servei d’aquest objectiu de desenvolupament de la vida en l’Esperit.

La integració en el si de l’Església de la realitat de les persones LGBT, és un procés progressiu. Està implicant per a una part de l’Església una profunda reflexió antropològica i relectura de la Tradició, a la llum del moment actual i els descobriments científics entorn de la persona. Els gestos personals del papa Francesc són d’una incalculable riquesa com a avenç, perquè posen l’accent en la centralitat de la persona. En el seu pontificat, com mai en la història de l’Església, s’ha esforçat el romà pontífex a conèixer i rebre personalment a persones LGBT.

També remarca Cristóbal la necessitat de l’acompanyament: “Quan ens referim a l’acompanyament definim aquest com un procés de camí de creixement espiritual compartit, on la figura de l’acompanyant no sols no dirigeix, sinó que, en un exercici de fraternitat, comparteix el que la persona acompanyada transmet. L’acompanyant és un germà o una germana que té experiència de transformació i camí en la vida espiritual, i que és capaç d’entendre l’etapa en el qual l’acompanyat es troba”.

Aquesta aproximació des de la teologia espiritual al fenomen LGBT, no pretén donar resposta a tots els interrogants que sorgeixen i que sovint escapen del nostre marc de competència. És un fenomen complex i ric el de la sexualitat humana. Simplement posa el focus en els processos d’evolució en la vida espiritual que es donen en aquestes persones i que, d’alguna manera, contribueixen a consolidar la consciència de si, com a fills i filles estimats de Déu. Ajudar a créixer en la vida espiritual, no sols permet ser lliure al creient, sinó que a més li permet posicionar-se des d’un rol adult en la missió compartida de la sencera comunitat eclesial.

Considera aquest sacerdot que ajudant a les persones LGBT a créixer com a cristians adults en la fe, corresponsables en la comunitat eclesial, podem també ajudar l’Església a aprofundir en l’acostament al significat de la identitat personal de cada creient i les seves diferents expressions.

Fernando Cordero Morales
Religiós dels Sagrats Cors i periodista
@FernandoCorder7