Dinamisme religiós

El temps va ràpid. I hem tornat a l’anhelada normalitat. El temps de pandèmia, en concret, els mesos que estàvem confinats i només podíem sortir de casa a llençar la brossa, fer la compra o passejar el gos, a la memòria han quedat. Hi ha records que es mantenen clars. Per descomptat, n’hi ha d’amargs i de tristos. Tanmateix, hi ha cantonades de casa meva que em fan evocar fets extraordinaris, i en certa manera alegres, que vaig viure en aquell temps. La sala, em recorda els tallers creatius que organitzava per la canalla; la cuina, les videoconferències que feia amb els familiars que tenia a Barcelona o a Roma; i el sofà de casa, les entrevistes telefòniques que feia.

Durant aquells mesos vaig rebre l’encàrrec de parlar amb diverses comunitats religioses per saber com estaven vivint les celebracions a casa. Per escollir una festa o altra, un grup o altre, la redacció m’orientava. També consultava a altres persones expertes abans de començar les entrevistes. Entre elles, Joan Gómez i Segalà, a qui agraeixo la seva paciència i dedicació en contestar totes i cadascuna de les consultes. A través de la informació que intercanviàvem se’m feia encara més evident la riquesa que Catalunya té en qüestió de religions. De religions que fa molt que estan amb nosaltres, i altres de més noves, o que fa poc que han arribat aquí.

L’àmbit religiós és dinàmic, està en constant canvi, i és important no perdre-li la pista. Estar al cas de qui som, què fem i en què creiem, facilita la gestió de conflictes que podem trobar en compartir espais públics; o en àmbits com l’educació, la sanitat, la cultura, l’economia, etcètera.

Ara en Joan acaba de publicar Laïcitat, religions i prejudicis (Fragmenta), llibre amb què parla sobre aquest dinamisme de les religions, i de com “la llibertat religiosa no és un privilegi de les persones i les comunitats religioses, sinó que és la base perquè ningú s’imposi sobre els altres”. En recomano la seva lectura.

Lucía Montobbio
Periodista i mediadora
@lucia_montobbio