Menu
14 d'octubre de 2024
Sergi Belbel, dramatúrgia i direcció escènica; Marta Mathéu, soprano; Eulàlia Fantova, mezzosoprano; Joan Francesc Folqué, tenor; Elías Arranz, baix;
Cor Madrigal, Cor de Cambra de la Diputació de Girona, Coral Belles Arts. Mercè Pons, actriu. Enric López, actor. OSV. Xavier Puig, director.
Teatre de La Faràndula de Sabadell, 22 de març de 2024
La Simfònica del Vallès va oferir el seu concert de la gira de Setmana Santa a Sabadell posant als faristols La Passió segons Sant Joan de Bach, que pel compendi tècnic i la qualitat musical resulta una obra mestra, més breu que l’altra Passió conservada —la de Mateu— a partir dels evangelis corresponents. Ambdues, per cert, no es van publicar mai en vida de Bach.
Per a l’ocasió, que commemorava el tricentenari de l’estrena de l’obra, s’ha demanat al dramaturg i director teatral Sergi Belbel una adaptació parcial del text. Si a l’obra original de Bach els textos no són simples recitacions sinó que prenen una dimensió expressiva dramàtica —que no teatral— on els personatges s’expressen en estil directe —també el cor com a poble i alts sacerdots—, la proposta de Belbel partia de la reflexió sobre el significat i etimologia del mot passió atenent també les derivacions polítiques en tant que acció.
En aquest sentit, el text substituïa els recitatius secs per les intervencions dels actors Mercè Pons i Enric López representant una parella que s’enfronta a la mort d’un dels cònjuges. Aquesta translació, que establia un joc d’intertextualitat en la citació de passatges i cites directes de l’original jugant a dos nivells de lectura, reforçava el missatge cristià com a exemple de resignació i esperança davant la mort: com a màrtir davant el patiment, la condemna a mort, la reacció de l’entorn i l’essència de l’existència. Quelcom que, potser no va convèncer tothom, però tampoc va pecar de naïf.
Amb una més que consolida trajectòria com a mestre coral, el titular de l’OSV, Xavier Puig va tornar a aglutinar diverses corals catalanes en un projecte que requereix una gran tasca de preparació per separat amb cadascun dels cors i, després, conjuntament al llarg de la temporada. A més, cal tenir en compte que durant les dues darreres setmanes els simfònics vallesans han alternat els preparatius i els primers concerts d’aquesta producció amb les darreres funcions de Manon Lescaut dins el cicle d’Òpera de Catalunya.
Cal aplaudir, doncs, els resultats Cor Madrigal, Cor de Cambra de la Diputació de Girona, Coral Belles Arts en afinació, texturació i resolució general de pàgines amb polifonia imitativa i considerables dificultats rítmiques i de concertació com “Lasset uns den nicht zerteilen”, “Ruth wohl” o “Ach Her, Lass dein keib Engelein”. En l’apartat de solistes, quatre catalans de nivells heterogenis, però suficients entre els quals va destacar els manierismes, correcció i domini de la línia canora de la soprano Marta Mathéu, que sempre convenç en aquests tipus d’obres; i la mezzosoprano Eulàlia Fantova amb un gran estil i refinament damunt l’acompanyament de la parella d’oboès i primer fagot en àries com “Es ist vollbracht”.
Al final, els llargs aplaudiments del Teatre de la Faràndula gairebé ple recompensaven el mèrit d’un projecte de cooperació entre diverses corals i d’integració de ciutats catalanes que és únic a Espanya i que, com altres iniciatives encapçalades per l’OSV, són made in Sabadell. Encara que cogui a l’establishment musical i cultural nostrat, fites com aquestes són les que perfilen una orquestra com a ambaixadora d’un territori. És a dir, la fan mereixedora de l’estatus de ser considerada la nacional d’un país.
Albert Ferrer Flamarich
Musicògraf i historiador de l’art
@AlbertFFlamari1
