Assumpta Serna i la transcendència de l’art

He pogut conversar d’una manera profunda i reveladora amb Assumpta Serna en el marc del programa Cruzando Fronteras. Al llarg del programa, que s’estén gairebé una hora, es desplega una anàlisi exhaustiva no només de la carrera d’una de les intèrprets espanyoles més internacionals, sinó de la filosofia mateixa que sustenta l’ofici d’actuar. Ens revela la dimensió més humana i espiritual d’una artista que entén la seva feina com un servei públic i un acte de fe.

L’Assumpta comença reflexionant sobre els seus inicis, descrivint la vocació com un procés de revisió constant en què els dubtes són part essencial del creixement. Per a ella, la interpretació no és un exercici d’ego, sinó una eina de comunicació destinada a construir un món millor. Aquesta visió es tradueix en el que ella denomina la “ciència de la interpretació”, un concepte tècnic que busca mesurar i estudiar com l’actor es relaciona amb la càmera, la llum i el muntatge per assolir un impacte real en el públic. Serna emfatitza que, a diferència del teatre, el cinema requereix que l’actor comprengui l’engranatge tècnic per ser eficaç en la transmissió de pensaments i emocions.

Las locas del obelisco

Un dels punts àlgids de l’entrevista és la intervenció de Pablo Moreno, director de Las locas del obelisco. Moreno defineix Serna com una “gran dama del cinema”, destacant la seva generositat i la seva capacitat per sumar idees sense que l’ego interfereixi en el procés creatiu. Aquesta simbiosi professional ha permès a Serna aplicar el seu “gràfic dramàtic”, una metodologia rigorosa que utilitza per mapar l’evolució emocional dels seus personatges en rodatges no cronològics. Aquesta eina tècnica permet a l’actor situar-se ràpidament en la ment del personatge, assegurant que cada seqüència, independentment de quan es rodi, mantingui la coherència narrativa i emocional que el guió exigeix.

Pel que fa al seu paper com a Madame Emilia a Las locas del obelisco, l’actriu aprofundeix en el desafiament d’interpretar una antagonista amb matisos humans. Serna explica que per encarnar el “costat fosc” cal explorar les pròpies impaciències i egoismes, dotant el personatge d’una veritat que eviti el clixé del “dolent” unidimensional. Descriu l’Emilia com una dona profundament equivocada que, paradoxalment, creu que està fent un bé. Aquesta exploració de la natura humana és, segons l’actriu, un dels grans valors del cinema de Pablo Moreno, un cinema independent que fuig dels esquemes encarcarats de les subvencions per centrar-se en exemples de vida i valors humans.

Projecte “Segunda Vida”

L’entrevista també aborda el panorama del cinema actual i el renéixer de l’espiritualitat. Serna sosté que el cinema i la música, combinats, formen una arma poderosíssima per tocar l’ànima i ajudar l’espectador a trobar sentit a la seva vida. Després de la pandèmia, l’actriu percep una necessitat social de profunditat ètica i moral, i critica el materialisme que sovint buida de contingut les produccions contemporànies. En aquest context, presenta el seu ambiciós projecte “Segunda Vida”, una iniciativa dedicada a la restauració i recuperació de pel·lícules dels anys 80 i 90. Serna busca protegir aquest llegat perquè les noves generacions puguin accedir a un patrimoni audiovisual que, d’una altra manera, estaria condemnat a desaparèixer per la pèrdua de drets o el deteriorament físic de les còpies.

Finalment, Assumpta Serna es mostra no només com una mestra de la tècnica, sinó com una dona compromesa amb la preservació cultural. El seu consell final per als joves actors resumeix la seva pròpia trajectòria: mantenir sempre el somriure i no donar mai res per après, mantenint viva la curiositat i el respecte per l’altre en cada pas del camí.

Fernando Cordero Morales
Religiós dels Sagrats Cors i periodista
@FernandoCorder7