No a la guerra, sí a la pau de Crist

Un món sense sentit necessita la pau que neix de la humilitat evangèlica

El no a la guerra ressona de nou en les paraules del Papa Lleó. “No podem romandre en silenci davant del patiment de tantes persones indefenses” a les regions devastades per la guerra i la violència, va clamar aquest diumenge, després de l’Àngelus. Segons el Summe Pontífex, “la mort i el dolor provocats per aquestes guerres són un escàndol per a tota la família humana i un crit davant de Déu!”. La guerra és un escàndol, encara més si aquesta guerra no té justificació ni cobertura legal, com és el cas de la guerra empresa pels governs dels Estats Units i Israel contra l’Iran.

No té justificació ni tampoc explicació, perquè encara no coneixem el motiu real d’aquesta agressió. El motiu no rau en una suposada democratització d’un règim oprobiós com el de l’Iran, en una regió, a més, que compta amb monarquies absolutes que són, malgrat tot, aliades d’Occident. Tampoc no té cobertura legal, perquè no hi ha un mandat de l’ONU per emprendre aquest atac, que certifica la implosió duta a terme per Donald Trump contra el dret internacional i un ordre mundial basat en regles.

Com ens va ensenyar Jürgen Habermas, la raó rebutja la guerra i per això necessitem, ara més que mai, un reforç d’un marc regulatori mundial i una autoritat supranacional que puguin fer front a un món fragmentat i devorat per la llei del més fort, és a dir, per l’absència de llei.

Un món que ha perdut el seu sentit necessita una força moral com la que encarna el Papa. Contra els fonamentalismes religiosos i polítics, que intenten desesperadament restaurar significats en el món de la vida a través d’una identitat donada i tancada, Habermas va reconèixer la bona possibilitat de la religió per a una acció solidària i responsable. I ho va fer sobre tot a partir del diàleg fructífer amb Joseph Ratzinger, en el marc de la imbricació mútua de fe i raó, il·luminades de forma recíproca per evitar tant el sectarisme religiós com el totalitarisme de la raó instrumental.

Lleó XIV és el Papa de la pau desarmada i desarmant, aquesta pau que no es cansa de defensar des del primer dia del seu pontificat, “una pau que neix de l’obertura i de la humilitat evangèlica”, segons va declarar en la Jornada Mundial de la Pau. Perquè aquesta pau no és només absència de guerra: és la pau que neix de Crist Ressuscitat, d’una vida nova i transfigurada pels fruits de la veritat, la bondat i l’amor; la pau que, com ens va recordar Joan Pau II, contrari a la guerra de l’Iraq del 2003, “ens ha reconciliat amb Déu i ha posat al món les bases d’una convivència fraterna de tots”.

Amador Marqués
Periodista i diputat del PSC en el Congrés
@amrqs

*Article pulblicat en col·laboració amb Religión Digital.