El desafiament de la intel·ligència artificial a l’escola

La irrupció de màquines capaces d’acumular ingents quantitats de dades està qüestionant la manera d’entendre el que hem d’ensenyar.

Vivim al centre de la polèmica permanent sobre el desenvolupament, les conseqüències i tot tipus d’impacte que la intel·ligència artificial (IA) està tenint sobre les nostres vides. El que primer hem de pensar és que en el marc mental habitual de l’ésser humà tot allò que ja hi era quan vàrem néixer forma part de la nostra normalitat, i que tot el que apareix al llarg de la nostra vida és viscut com a novetat que qüestiona les nostres creences i, sovint, ho vivim com a amenaça. Passa, per exemple, amb les onades migratòries que canvien els escenaris culturals i fisonomies habituals dels nostres entorns.

Una cosa semblant ens està passant a una gran part de la població amb la IA. El recentment traspassat Toni Matas, expert informàtic que va destacar per les seves propostes com a divulgador de productes multimèdia sobre la Bíblia i les vides d’alguns sants, sempre insistia que no havíem de tenir por de la IA. Amb la seva mirada divertida i les seves paraules iròniques afirmava que la IA és simplement informàtica i que està en mans dels humans el tipus d’ús que decidim que farem d’ella. Probablement coneixen la frase que emfatitza que la IA no és pròpiament intel·ligent perquè no té capacitat de crear pensament ni de vinculació emocional.

Des del món educatiu, i probablement per la seva naturalesa intrínsecament conservadora, hi ha una ràpida reacció de malestar i desconfiança. Qualsevol eina que transmet informació provoca una immediata alerta en l’ecosistema educatiu. L’escola va néixer per transmetre el llegat de la humanitat. Això ha significat durant centenars d’anys que el concepte de coneixement ha estat identificat amb la memòria enciclopèdica, que ha esdevingut el “disc dur” de la humanitat. L’aparició de màquines artificials creades pels éssers humans capaces d’acumular ingents quantitats de dades està qüestionant la manera d’entendre el que hem d’ensenyar i també el com, ja que aquella memòria humana sí que ha estat superada per la capacitat de les màquines.

Moltes vegades repeteixo en les meves conferències i escrits que les grans eines que ens hem donat els humans són potents perquè tenen capacitat de fer el bé i el mal. I poso els exemples del foc, la roda, la pólvora, la impremta o el raig làser. Ara estem davant d’un altre artefacte que desborda els nostres marcs mentals. Potser tenim una visió deformada que ens ha deixat la ficció, però si no governem aquestes eines des de la visió i sentit educatiu, podem preguntar-nos qui governarà l’educació. Si considerem que els alumnes han d’aprendre competències per poder formar-se integralment i desenvolupar el seu projecte de vida, haurem de considerar la importància de ser competent globalment en l’ús de la IA.

L’escola, com les altres institucions de la societat, està en una crisi de reconeixement, però la seva consideració, igual que la de les altres institucions, no vindrà per decrets ni bones paraules, sinó per la via dels fets i de la consideració general de la societat que entengui que l’escola està complint amb el valor que se li demana, que, d’altra banda, potser és massa alt.

Si els docents poden ser substituïts per màquines és perquè només se centren en la transmissió de coneixement, sense posar el focus en la formació integral de la persona. Crec que veurem aprenentatges que poden fer les màquines, però, per ara, difícilment veurem màquines que facin acompanyament personal. Ara, si perdem la funció de magisteri, aquell que ensenya i encomana amb el seu exemple, perdrem, sense dubte, el factor humà.

Pepe Menéndez
Assessor internacional en educació
@PepeMe