Foc Nou, una eina de progrés social i eclesial

Fa cinquanta anys que la revista Circular, que publicava el Centre de Pastoral Litúrgica (CPL), va convertir-se en Foc Nou i va iniciar el camí que l’ha portat fins al dia d’avui i que el continuarà portant molts anys més en el futur. I com que m’han convidat a escriure amb motiu d’aquest aniversari, m’he animat a mirar com va ser la darrera Circular i com va ser el primer Foc Nou. I m’ha agradat poder rememorar aquells inicis.

El nom sencer de la Circular era Circular de Pastoral Litúrgica, i va néixer l’any 1964 per informar del desenvolupament, els progressos i les experiències de la reforma litúrgica entre nosaltres. Al cap d’uns anys, el 1972, els responsables de la publicació van decidir ampliar el camp temàtic i la van convertir en una revista d’informació i opinió general cristiana. Encara que formalment no es va canviar el nom, a la capçalera va desaparèixer el “de Pastoral Litúrgica” i va quedar només Circular. El director n’era Joan Oriol, i el consell de redacció estava format per Josep Camps, Joaquim Gomis, Josep Lligadas, Carme Oller, Josep Urdeix i Joaquim Vinardell. A més d’ells, també hi escrivien, per exemple, Roser Bofill, Joan Llopis, Frederic Bassó, Eliseu Bordonau o Joaquim Matas.

L’últim número de la Circular va sortir l’octubre de 1974, i el primer de Foc Nou el mes següent, el novembre. L’objectiu del canvi era simple: ampliar horitzons a través d’una revista nova i renovada. Una nova directora va assumir la responsabilitat de la publicació: Roser Bofill. No hi havia consell de redacció, sinó tres càrrecs concrets: coordinador, Josep Urdeix; secretari, Josep Lligadas; gerent, Joaquim Gomis. De moment, hi van continuar escrivint més o menys les mateixes persones, amb alguns fitxatges nous, com ara Joan Gomis, Raimon Ribera i el dibuixant Ferran Cortès, Nando. Però a poc a poc el nombre i la varietat de col·laboradors va créixer notablement. La revista va continuar sent editada encara durant un any pel CPL, fins que el gener de 1976 ja va constar com a editora Publicisa, l’empresa d’El Ciervo, actualment anomenada El Ciervo 96 S.A.

Quan es va iniciar Foc Nou, faltava just un any per a la mort de Franco i jo tenia 24 anys. Sumant les dues coses, dona com a resultat un sentiment personal d’estar construint una cosa nova, transformadora, i plena de futur. En aquells inicis, a les pàgines de la revista es notava l’anhel democràtic que sorgia per tot arreu i que s’esdevindria aviat per causa d’allò que s’anomenava “el fet biològic”. Però més que aquest interès polític, el que ho impregnava tot era les ganes d’una actitud d’Església transformada. Estàvem encara en el clima de la renovació postconciliar, i aquest clima es vivia intensament. Tot i que, juntament amb aquest clima, es feien notar les decepcions per la lentitud dels processos eclesials. Però el més important, com deia l’editorial d’aquell primer número, era que la revista volia ser “un ajut per mirar la vida, per mirar-nos a nosaltres mateixos, per mirar els homes, per mirar el fet cristià, amb ulls de novetat, amb la mirada neta per la incansable purificació que el Senyor de la vida ens ha d’anar aconseguint”.

Foc Nou va esdevenir, ben aviat, un punt de referència bàsic d’aquesta manera de mirar, i per aquestes pàgines van passar-hi moltes de les històries de l’Església catalana renovadora. Un servidor va estar-hi treballant i escrivint durant molts anys: cap de redacció un temps, membre del consell de redacció, autor de múltiples entrevistes i reportatges, responsable de seccions. Després, vaig continuar present amb una columna d’opinió. I posteriorment, el 2015, em va semblar que ja era hora de deixar-ho i ho vaig deixar. Amb el bon bagatge d’haver ajudat a construir una molt bona eina de progrés eclesial i social.

Josep Lligadas
Teòleg i escriptor