Aprendre des de la vivència

Les experiències dels alumnes sobre el terreny culminen processos d’aprenentatge llargs que, des de primària endavant, els apropen a la realitat des del punt de vista històric, sociològic, religiós o econòmic.

Un dels aspectes que més ha de diferenciar una educació centrada en l’acumulació de coneixements d’una altra centrada en la vinculació entre el coneixement i l’experiència vital és la connexió entre allò que aprenem i allò que passa al món. El pilar del pensament crític és conèixer i viure per poder prendre opció a la vida.

Les escoles cristianes a Catalunya ofereixen, en els seus projectes educatius, aprenentatges i experiències que vinculen valors amb vivències. La pròpia experiència de fe és, fonamentalment, una vivència. La història ens ha mostrat, malauradament, que la religió és també una justificació de l’odi i de guerres. La pau i el medi ambient han entrat en els projectes educatius amb molta força en la mesura que els projectes han volgut connectar l’experiència de Déu amb els valors i el compromís social.

Per la meva trajectòria professional i vinculació personal, posaré l’exemple de projectes educatius impulsats per les escoles de Jesuïtes a Catalunya. Amb l’objectiu de connectar aprenentatges i experiències que tinguin impacte en la formació dels alumnes, ja fa uns anys que van dissenyar el projecte “Escenari Frontera Sud”. Es tracta d’un projecte que travessa tot l’itinerari educatiu des de la primària, i que té la seva culminació més vivencial amb dues estades, a Auschwitz i a Ceuta. Són referents molt rellevants de dues de les ferides que més han marcat la història europea dels dos últims segles.

Les experiències culminen processos d’aprenentatge llargs, que comencen a l’etapa de primària, a les classes ordinàries, apropant-se a la realitat des d’un punt de vista històric, sociològic, religiós, econòmic… adaptat per cursos i edat dels alumnes. I, al batxillerat, arriba l’experiència d’anar al camp d’Auschwitz i a la tanca fronterera de Ceuta. Una metodologia que integra currículum, aula i aprenentatge significatiu, en un ecosistema vinculat a l’espiritualitat ignasiana, la llibertat i els valors, i el compromís social. És una manera d’aprendre a ser competents i passar a l’acció des del sentit.

Les migracions és un dels fenòmens més decisius en la configuració de les societats actuals. Una realitat marcada per la pobresa, que és econòmica i també conseqüència del canvi climàtic, la persecució política, ètnica o religiosa. L’any 2003 es va produir una de les entrades més voluminosa de migrants a Catalunya. Segons dades de la Fundació Migra Studium, vinculada a la Companyia de Jesús, la població de Catalunya va créixer aquell any en 134.557 persones, de les quals 121.653 van ser migrants.

Alumnes d’escoles jesuïtes durant el seu viatge a Ceuta – Jesuïtes Educació

Guillem, un dels educadors que els acompanya a Ceuta, parla d’una realitat que no és de “bons i dolents”, sinó d’una enorme complexitat. I Berta, una de les alumnes que va viure l’experiència, en el testimoni que va oferir a Ràdio Estel, va constatar que el contacte amb els joves que intenten travessar la frontera els va fer adonar-se que són com ells, desfent el prejudici de la por al conèixer els itineraris vitals que tenen darrere, les seves il·lusions o la seva manera de ser. A la vegada que la va fer plenament conscient del racisme que tenim tan integrat en la nostra cultura ordinària. Per a aquells joves, apropar-se a la realitat també és “estar una estona ballant, parlant i compartint la nostra manera de fer”.

La platja de Benzú a Ceuta o l’entorn natural que envolta el camp d’Auschwitz són espais de bellesa convertits pels éssers humans en llocs de terror, extermini, violència i exclusió. Educar per ésser és vincular el coneixement a l’experiència per prendre decisions. I també és viure l’optimisme des de l’esperança. Decisions que marquen la història de la humanitat.

Xavier Garí de Barbarà
Doctor en Història Contemporània i professor d’Humanitats a la UIC
@XavierGari