El llegat de Joan Escales, un capellà inquiet i obert dels Pirineus

Joan Escales es definia com un ermità dels Pirineus i un desperta-somnis
Joan Escales es definia com un ermità dels Pirineus i un desperta-somnis

El dia 4 de març de 2020 va morir a Balaguer Mn. Joan Escales Barbal, amb 90 anys d’edat i 65 de ministeri presbiteral. La primera trobada dels seguidors d’en Joan Escales es va realitzar al poble d’Enviny dos anys després, el 14 de maig de 2022. Hi varen fer acte de presència unes 90 persones, que participaren activament a l’eucaristia en l’església parroquial i en un col·loqui posterior en què es va presentar Eutopia (Bubble books), el llibre amb què alguns d’aquests amics han volgut retre homenatge a qui fora rector d’Enviny i altres localitats pallareses.

Estructurat en 6 capítols, el llibre dona a conèixer la vida d’en Joan Escales i les seves inquietuds. Hi sobresurt l’exposició del teòleg Pere Lluís Font, que explica el perfil intel·lectual i humà del Joan. Segueixen una cinquantena d’aportacions breus però molt sentides i expressives de persones que han conviscut amb el Joan.

Qui escriu aquestes ratlles és germà d’en Joan i formo part de l’Associació de Marcel Légaut. No fa gaire, el Bolletí de la Diàspora, va publicar una crítica de Marcel Légaut sobre el Concili Vaticà II, al qual segueixen 5 observacions sobre el que haurien de fer les esglésies. Causa expectació la inspiració d’aquestes expressions, tenint en compte que han estat pronunciades per un simple laic. Com el pensament i vida de Joan Escales són benescaients a aquestes orientacions, les exposaré a continuació, tot implicant la vida del Joan.

Sobre el Concili Vaticà II deia que va ser tant important com insuficient. I sobre les cinc orientacions, afirmava  que les esglésies haurien de cultivar l’aprofundiment humà, fer un acompanyament personal vers cadascú per tal que descobreixi la seva interioritat i riquesa. En Joan quan tractava les persones anava directament a la interioritat, que responguessin sobre si mateixes en les coses importants i personals. A més va organitzar cursos per totes les edats, per tal de descobrir el tresor amagat, que està dins de cadascú.

En segon lloc, recuperar la dimensió humana de Jesús. En Joan, en la manera de celebrar l’eucaristia donava una sensació d’espontaneïtat i naturalitat. No tenia por  de trencar motllos. Celebrar una eucaristia actual i viscuda, de vegades explicant algun acudit. Va escriure un llibre sobre la manera de llegir l’evangeli titulat Xarxa d’Oasis. A Eutopia apareix un capítol fent l’explicació d’aquest llibre, en què al final apareixen unes breus i discretes apreciacions del teòleg Andrés Torres Queiruga.

Coberta del llibre sobre el llegat de Joan Escales
Coberta del llibre sobre el llegat de Joan Escales

També va escriure un altre llibre titulat Volem veure Jesús, en què explica l’itinerari que va fer a Palestina en un viatge guiat. És un llibret ben il·lustrat i comentat, en què la figura de Jesús està sempre present i que, per a ell, ha sigut com el cinquè evangeli.

En tercer lloc, conèixer críticament la història del cristianisme com a església i tradició. Aquí està ben implicat, com ho mostra al llibre El país que va somiar Jesús. A més de fer una crítica aferrissada al passat, canvia en un futur esperançat, de realització i de vida.

En quart lloc, conèixer en profunditat l’època actual com època de crisi i de recerca de realització humana. Una espiritualitat anacrònica, del passat, no serveix. Ha d’ésser una espiritualitat que en la manera de sentir i pensar sigui plenament actual, que és precisament el que atreia del Joan, en la seva acció i en els seus llibres.

En cinquè lloc i com a punt final, mutació de l’església i conversió personal. No es tracta de fer un simple ajornament, sinó un canvi en profunditat. En Joan el va començar en el seminari. Va seguir després del Concili Vaticà  II, reciclant-se amb la nova teologia, ampliant amb la carrera de psicologia. Un cop això, viatjant pel món, amb la finalitat sempre de buscar. Hi va anar a EUA i Índia, on va conèixer i va seguir cursos amb Tony de Mello. Sempre en la seva biblioteca apareixen teòlegs d’avantguarda.

Som conscients que a occident la religiositat atàvica ha desaparegut. Jesús no va fundar l’Església. Va anunciar el Regne. S’ofereix un gran repte a l’Església i als creients. Fer el seguiment de Jesús fidelment i fer aparèixer aquest regne en l’interior de les persones. Regne de fe d’humanitat i espiritualitat. Sempre amb el compromís d’estar al costat dels més desvalguts. Val a dir que en Joan no va ser un home que tractés el tema social, però sí que es va interessar pels pobres i exclosos.

Eutopia. El Llegat de Joan Escales, crec que està indicat avui dia, per a gent inquieta, que busca i vol donar resposta a la sempre nova i no sempre actualitzada, la Bona Nova del Regne. Val a dir, com a colofó, que ha deixat al poblet d’Enviny una casa ben equipada pels amants del silenci, la naturalesa i l’espiritualitat.

Josep Escales

Comparteix

Contingut relacionat