Ecologia de les migracions

Les migracions contemporànies són conseqüència, en bona part, de la pobresa i de la desigualtat generades per les injustes relacions internacionals.

En la seva encíclica Laudato si’ (LS, 2015), el Papa Francesc ha mostrat que “la deterioració de l’ambient i de la societat afecten d’una manera especial als més febles del planeta” (LS 48). Per això, “un veritable plantejament ecològic es converteix sempre en un plantejament social que ha d’integrar la justícia en les discussions sobre l’ambient, per tal d‘escoltar tant el clamor de la terra com el clamor dels pobres” (LS 49).

Francesc ha ensenyat que l’ecologia no és una qüestió estrictament ambiental, perquè “tot està íntimament relacionat i els problemes actuals requereixen una mirada que tingui en compte tots els factors de la crisi mundial”. Per aquesta raó, demana una ecologia integral, que incorpori clarament les dimensions humanes i socials (LS 137), és a dir una ecologia ambiental, econòmica i social, atès que tot està connectat (LS 138).

Això es manifesta amb tota evidència en el fenomen de les migracions contemporànies, que són conseqüència, en bona part, de la pobresa i de la desigualtat generades per les injustes relacions internacionals. Entre aquestes injustícies, hi ha precisament la destrucció ecològica que ve de l’ús desproporcionat i l’acaparament de recursos naturals per satisfer el consumisme dels països benestants (LS 51).

Per tant, una ecologia integral ha d’incloure una ecologia de les migracions, que integri el principi de justícia, en lloc del principi de l’exclusiu interès dels països benestants, que domina actualment. Això implica una cultura ciutadana i una política pública que tractin el fet migratori des de la perspectiva del bé comú, la dignitat de les persones migrants, l’hospitalitat i la fraternitat.

Una ecologia de les migracions implica respectar dos principis defensats sempre per la doctrina social de l’Església: el dret de les persones a migrar, a fi de garantir el propi desenvolupament, i el dret-deure de l’autoritat pública de regular les migracions en favor del bé comú. El dret de migrar és conseqüència d’un principi ètic fonamental: el destí universal de tots els béns de la terra. Francesc, sempre preocupat per la qüestió migratòria, en la seva darrera encíclica Fratelli Tutti (FT 2020) ha volgut justament valorar aquest principi: “el món existeix per a tothom, perquè tots els éssers humans neixen amb la mateixa dignitat i han de tenir oportunitats adequades per al seu desenvolupament” (FT 118). Per això, la destinació universal dels béns de la terra és el “primer principi de l’ordenament social”, un “dret natural, originari i prioritari” (FT 120).

Per Francesc, és clar que aquest principi ha de ser aplicat també als països i als seus territoris, els béns dels quals no han de ser negats a les persones que provenen d’altres llocs (FT, 124), en el marc d’una ètica de les relacions internacionals (FT 125, LS 51). Per tant, “els límits i les fronteres dels estats no poden impedir que això es compleixi”, perquè “és inacceptable que el lloc de naixement o residència determini menors possibilitats de vida digna i desenvolupament” (FT 121).

Ara bé, el dret a migrar no és il·limitat (no ho és cap dret), sinó sotmès als límits que reclamin el bé comú. D’aquí el dret i el deure dels estats de regular les migracions, amb equitat i equilibri, protegint els drets humans, afavorint l’acollida i la integració, la seguretat i la salut pública. Això pot implicar algunes restriccions, sempre que siguin justificades, sense incórrer en arbitrarietats. Això, com insisteix l’Església, demana una Autoritat pública mundial i democràtica per regular els fluxos migratoris (LS 175, 172-175 FT).

Aquesta política dels estats ha de saber garantir també el dret a no emigrar, és a dir, a tenir les condicions per restar a la pròpia terra (FT 38), cercant “un planeta que asseguri terra, treball i sostre per tothom”, dins d’una “ètica global de solidaritat i cooperació al servei d’un futur plasmat per la interdependència i corresponsabilitat entre tota la família humana” (FT 127).

Eduard Ibáñez
Advocat, adjunt al Representant personal del Copríncep episcopal d’Andorra. Exdirector de Justícia i Pau (2001-2021)
@eduardiban