Amistats que fan por

L’extrema dreta europea, amb una llarga i tèrbola història antisemita, ha establert lligams cada cop més estrets amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu i el seu partit, el Likud. La planificació d’aquesta estratègia va ser concebuda per Geert Wilders, conegut per les seves opinions islamofòbiques i com a líder del Partit de la Llibertat Holandès (PVV), el qual va persuadir 35 parlamentaris d’extrema dreta europeus per visitar Israel el desembre del 2010. Des d’aleshores, aquesta aliança s’ha intensificat i per a Israel, l’essència radica en assegurar un suport inequívoc a les polítiques d’ocupació dels territoris palestins dins de la Unió Europea, considerada per Netanyahu com a propalestina. Per als ultradretans europeus, es tracta de netejar la taca de l’antisemitisme i ampliar la seva base de votants. 

La històrica hostilitat cap als jueus demostrada per partits reaccionaris de països com França, Alemanya, Àustria o Flandes va perdent terreny a mesura que aquestes forces polítiques estableixen acords que reflecteixen una visió del món compartida amb el Likud. Aquesta ideologia abraça valors conservadors, promou una visió tradicional de la família, mostra discriminació envers les persones LGTBI, és xenòfoba i manifesta una actitud hostil cap als immigrants. Tanmateix, el fil conductor d’aquesta entesa és la islamofòbia, amb una percepció de l’islam com una suposada amenaça per a Occident.

Recentment, Vox, el partit d’extrema dreta espanyol, va fer públics els seus vincles amb el govern israelià i va mantenir una reunió amb el Likud, on es va discutir la necessitat d’erradicar l’islam radical i defensar els “valors europeus”. Els sectors més progressistes de la societat israeliana han alertat l’opinió pública sobre el perill d’aquestes aliances. Quan un grup de dirigents de l’extrema dreta europea va ser convidat a Yad Vashem, el memorial de l’Holocaust d’Israel, van sorgir veus expressant la incomoditat i el dolor que aquestes visites comporten. El govern extremista de Netanyahu, una vegada més, demostra la seva ambigüitat davant de l’antisemitisme, denunciant-lo o ignorant-lo segons els beneficis esperats.