Procés sinodal i diversitat d’orientació sexual

Vull compartir amb vosaltres el document que un grup d’associacions LGTBI cristianes han fet arribar al Sínode de bisbes, en el marc del procés sinodal que el papa Francesc va inaugurar el passat mes d’octubre. Proposen la modificació dels nn. 2357 al 2359 del Catecisme de l’Església Catòlica. (Compareu, si us plau, l’original amb la proposta):

2357 – L’homosexualitat designa les relacions entre homes o dones que experimenten una atracció sexual i afectiva, exclusiva o predominant cap a persones del mateix sexe. Revesteix formes molt variades al llarg dels segles i les cultures. El seu origen psíquic roman inexplicat, tal com passa amb l’heterosexualitat. En tot cas, no es tracta d’una característica que es pugui modificar terapèuticament. Quan la Sagrada Escriptura o la Tradició han condemnat l’homosexualitat (Rm 1, 24-27; 1Co 6,10; 1 Tm 1,10), ho han fet en el context de violència, abús o costums estrangeres. Els actes homosexuals, quan es realitzen en el si d’una relació afectiva i amorosa formen part de la creació i són un reflex de l’amor de Déu.

2357bis – La transsexualitat designa el fenomen pel qual algunes persones no s’identifiquen amb el seu sexe biològic i necessiten viure i expressar-se corporalment amb el sexe que entenen com a propi. Això els pot portar a modificar el seu cos o bé a vestir i comportar-se com a persones del sexe contrari. La transsexualitat ha revestit formes molt variades a través dels segles i les cultures. El seu origen psíquic roman inexplicat.

2358 – Un nombre apreciable d’homes i dones presenten tendències homosexuals profundament arrelades. No han escollit aquesta condició. Sovint són objecte de burla, menyspreu o persecució a causa d’aquesta inclinació. Cal acollir-los amb respecte, compassió i delicadesa i no han de ser discriminats. Aquestes persones, com tots els cristians, estan cridades a realitzar la voluntat de Déu en la seva vida.

2358 bis – Un nombre apreciable d’homes i de dones són transsexuals. No han escollit aquesta condició. Sovint són objecte de burla, menyspreu o persecució (que pot arribar a l’assassinat) a causa de la seva condició. Han de ser acollits amb respecte, compassió i delicadesa i no han de ser discriminats. Aquestes persones, com tots els cristians, estan cridades a realitzar la voluntat de Déu en la seva vida.

2359 – Les persones homosexuals i les persones transsexuals han de ser animades a formar relacions estables de parella i familiars perquè visquin l’amor en plenitud. L’Església beneirà aquestes relacions, perquè són un reflex de l’amor de Déu.

La diversitat d’orientació sexual i identitat de gènere són una realitat de la natura humana i, per tant, s’han de considerar part de la riquesa de l’Església i de la societat. L’orientació sexual o la identitat de gènere no són una “opció”, sinó que han de formar part d’una reflexió contemporània contínua a nivell teològic i exegètic, tal com ha estat impulsada per algunes personalitats com el propi papa Francesc.

Les persones amb orientació sexual o identitat de gènere diverses no són fruit d’una “ideologia de gènere” capciosa. La seva existència real com a part de la naturalesa humana ve demostrada des de la biologia, la psicologia, la psiquiatria, l’antropologia i altres ciències.

Molts documents i accions promoguts o produïts per l’Església constitueixen accions nocives que han portat a moltes persones amb orientació sexual o identitat de gènere diverses a abandonar l’Església, i causen un dolor innecessari i no cristià a les que decideixen romandre-hi.

Esmentem textos com les referències a les relacions homosexuals com actes “intrínsecament desordenats” en els articles 2357, 2358 i 2359 del Catecisme, o la promoció de documents referits a les persones homosexuals, com el “Responsum” de la Congregació per a la Doctrina de la Fe del mes de març de 2021.

A més, s’intenta imposar a aquestes persones el celibat com una obligació i no com una autèntica crida vocacional fruit del lliure discerniment.

L’experiència de vida de les persones amb orientació sexual o identitat de gènere diverses és una imatge manifestada de Déu, en la mesura que han estat constituïts en la seva orientació sexual o identitat de gènere des de la seva creació a la Seva imatge i semblança. L’expressió de la seva sexualitat i gènere és part de la riquesa de la Seva Obra i de l’Església, un do Diví que es concreta tant individualment com en les relacions que construeixen: de parella, familiars, socials i comunitàries.

Per tot això, no són una errada en l’Obra Divina que cal “corregir”, tal com proposen alguns enfocaments de dubtosa base científica, a través de “teràpies” o de “direcció espiritual”. Cal qüestionar tots aquells discursos i pràctiques acceptades i promogudes ja sigui per caprici ideològic o de bona fe, sabent positivament que són a la vegada inútils, nocives i fins i tot mortals per als qui les reben i per als qui els envolten.

Les persones catòliques amb orientació sexual o identitat de gènere diverses volen ser reconegudes com a cristians compromesos amb la Fe i ser tractades com tothom en igualtat, segons la dignitat rebuda pel seu baptisme. Són u en Crist Jesús; creuen en Déu pare i mare que els estima com a tota persona humana. Com a cristians volen viure en conseqüència, tant individualment com en família.

L’Església és un sol cos on la comunitat es reuneix per manifestar la Fe en un Crist que encara viu i que reconeix avui, com en l’Evangeli, a cadascú com diferent al proïsme, a cadascú amb les seves pròpies experiències, els seus dons i amb el desig de seguir descobrint el misteri de Déu.

Fins aquí el document. El meu desig? Que arribi al Sínode i sigui debatut i aprovat, amb la participació de tothom qui calgui. Un altre desig? Que a més d’aquestes entitats LGTBI cristianes aquest document o aquestes reflexions arribin al Sínode provinents d’altres entitats i comunitats catòliques de bona voluntat. Alguna n’hi deu haver, no?