Les sorpreses del Baròmetre sobre religió

El 20% dels catalans no sap què se celebra per Nadal, el 30% no sap en quin moment del dia dejunen els musulmans durant el Ramadà, el 36% no sap qui és el cap dels catòlics, i el 65% no sap qui és el líder del budisme tibetà.

A Catalunya hi ha força diversitat religiosa però un gran desconeixement d’aquesta realitat. Aquesta és una de les conclusions de l’enquesta del Baròmetre del CEO sobre religiositat i gestió de la seva diversitat que va fer públic el passat mes de març la Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR).

Si us dic que tretze són les principals religions a Catalunya, ¿sabríeu enumerar-les? Intentem-ho. ¿On ens quedem? Les dues úniques religions conegudes per més de la meitat de la població són el catolicisme i l’islam. A la cua trobem el sikhisme i la fe bahá’í. Aquest gran desconeixement de la població sobre el fet religiós en el fons mostra com és un tema viscut en clau privada. El que creuen les catalanes i els catalans no afecta la col·lectivitat, i no li donem importància. Un 48% dels enquestats diu que té creences religioses. ¿Podem ignorar un tema que afecta gairebé la meitat de la població?

¿Com coneixem la fe dels nostres veïns i veïnes? ¿Quin tracte mereix el fet religiós als mitjans de comunicació? És evident que tot allò relacionat amb escàndols és notícia, ¿però es va més enllà? ¿I què passa a les escoles? Només l’alumnat de la classe de religió catòlica té el privilegi d’aprendre, de la mà d’un professorat ben preparat, quin sentit té la Quaresma, què és la Péssah jueva o com és un centre islàmic. Ara bé, si convertissin l’assignatura optativa de religió per una de cultura religiosa obligatòria, podríem reduir el dèficit de coneixement que ens revela el Baròmetre. ¿No hi sortiríem guanyant? Sobre aquest tema, és sorprenent que els joves són els més partidaris d’una assignatura de cultura religiosa a l’escola, en un 83%.

Una altra sorpresa té a veure amb les dones. A cada franja d’edat, les dones es consideren més creients que els homes, excepte en la franja més jove. Entre 18 i 24 anys, les noies són força menys creients (32%) que els nois (50%). Amb una anàlisi més a fons de les dades, caldrà veure si és a causa d’una major població de nois migrants d’aquestes edats o bé perquè realment al segle XXI les dones veuen les institucions religioses com a hostils, si tenim en compte el paper secundari que se’ls reserva.

I si ens centrem en els catòlics, trobem altres dades interessants. El català és la llengua més present en el culte. Un 36% dels catòlics declara que es fa només en català, un 41% que es fa en català i castellà i un 19% només en castellà. A mi m’ha sorprès. Digueu-me il·lusa, però potser estem una mica millor del que ens pensàvem. 

Del total de la població, el 57% declara que el catolicisme és la seva religió. És una xifra força elevada si es té en compte el grau de secularització de la nostra societat. La població atea representa un 15%, els agnòstics un 12% i els islàmics, la segona religió en nombre de creients, un 7%. A mi m’ha sorprès, digueu-me poc informada. 

Ara bé, del 57% de catòlics, només un 7% assisteix com a mínim un cop a la setmana a actes de culte. És evident que la celebració de la fe en comunitat en els termes en què avui dia es manifesta (les misses), ha perdut significació per a una gran part dels catòlics. Esbrinar-ne els motius per buscar solucions seria un apassionant tema d’estudi. A veure si algú s’hi anima. Digueu-me ingènua, però espero que llegiu l’article abans.