Aporofòbia

En un món en què totes les causes tenen un portaveu, n’hi ha una que es manté pràcticament sense veu: la de la pobresa. Els pobres no tenen visibilitat en els mitjans de comunicació per compartir experiències, comentar l’actualitat o influir en decisions polítiques. No tenen representació al Parlament ni se’ls dona veu en campanyes institucionals. Finançada mitjançant publicitat, el tema no resulta rendible per a la televisió, ja que els individus amb recursos limitats no representen un públic amb poder adquisitiu. Malgrat l’expansió del progrés material i el creixent domini dels coneixements i tècniques, la pobresa persisteix mentre es tendeix a fer-la invisible. ¿És la pobresa inevitable? ¿Existeixen solucions per erradicar-la?

L’aporofòbia, com va dir la filòsofa Adela Cortina, és l’actitud negativa envers les persones pobres. Segons Olivier De Schutter, expert en pobresa de les Nacions Unides, aquesta actitud és tan comuna i nociva com altres formes de discriminació com el racisme o el sexisme. Els pobres són exclosos del cercle de consum, queden fora de l’espai sociopolític sense poder assumir un paper social. Sense capacitat de ser part d’acords contractuals, són percebuts com a persones sense drets, estigmatitzats i discriminats únicament per la seva manca de recursos, considerats “inútils” i prescindibles, fins i tot responsables de la seva pròpia condició.

Segons Raúl Flores, de Càritas Espanyola, en els últims anys, la realitat ha empitjorat. “Més de la meitat de les famílies que recorren a Càritas tenen una ocupació laboral, però no arriben a cobrir les seves necessitats bàsiques”, assegura. A més, molts ciutadans de països de la UE no sol·liciten prestacions socials a causa de barreres burocràtiques, processos informàtics complexos, manca d’informació o por a possibles sancions. La causa d’aquests problemes rau en la naturalesa de la societat de consum a la qual pertanyem molt més del que sovint som conscients. Ens definim pel que consumim, i quan perdem capacitat de consum, correm el risc d’esdevenir en persones sense identitat.