Som així

Som així perquè així ens han fet. En el lentíssim període Pre-Càmbric de l’evolució del món, van aparèixer arrapats als fons marins éssers diminuts que encara no es desplaçaven. Més tard, quan es van començar a moure de manera autònoma ja es van poder devorar els uns als altres. Així ha sigut fins ara, sense previsió de final.

La zoologia prefigura ja el que serà la Història: batalles entre els éssers de mateixa o diferent espècie amb la finalitat d’adquirir territori i aliment, o d’aniquilar allò que els resulta més molest. Exercici de poder i domini, tal com va ser dit: Gènesi 1,6, quan Déu posa la creació a disposició de l’home i pronuncia la paraula “sotmetre”. Els conqueridors demanen sempre submissió.

Les guerres solen tenir les arrels molt llargues, amagades en el temps profund. La del poble de Déu contra la terra de Canaan n’és un bon exemple. Segons alguns historiadors, sembla que la destrucció de Jericó encapçalada pel cabdill Josuè es va produir cap al 1200 a.C., amb la destrucció total de tots els seus habitants i valent-se de l’espionatge, present a totes les guerres i també als períodes de pau. Més endavant, l’ocupació romana va donar el nom de Palestina a aquesta terra. El nostre temps és testimoni que aquella guerra continua després de tants i tants segles. La rancúnia d’aquests dos pobles queda ben evident als nostres ulls. Les arrels de l’enfrontament, doncs, són profundes. Aquesta guerra mai no s’acabarà.

Actualment es calcula que hi ha arreu del món uns 22 conflictes, alguns dels quals són guerres declarades. Els moviments i missatges per la pau no quallen i generen màrtirs.

L’any 1935, el físic alemany Albert Einstein, ja preocupat per l’auge del nazisme a Alemanya, va preguntar al metge austríac Sigmund Freud el perquè de les guerres. La resposta donada pel pare de la psicoanàlisi va ser clara: “L’home porta dins l’instint de destrucció”.

Així ens han fet, així som.