Menu
27 de juliol de 2024
La Dolores té setanta-set anys i és una de les alumnes més veteranes del Centre de Formació d’Adults (CFA) Edelia Hernández de Viladecans. Fa onze anys que assisteix, dos cops per setmana, a les classes que s’hi ofereixen. “Quan va morir el meu marit, vaig quedar molt aixafada, sense ganes de moure’m. Aquesta actitud no em portava enlloc, així que em vaig apuntar a les classes d’informàtica del CFA. És molt estimulant”, explica.
La història de la Dolores és similar a la de moltes dones de Catalunya i altres parts de l’Estat durant el franquisme: va aprendre a llegir a casa i gràcies al seu pare, que li va ensenyar l’alfabet. “Només vaig anar tres mesos a l’escola del poble, el temps just per a aprendre a signar. Franco volia demostrar que no hi havia persones analfabetes a Espanya, per això em van ensenyar a posar el meu nom”, explica. Gràcies al seu pare, va començar a llegir, primer foto-novel·les, després a la Corín Tellado. “Sempre m’ha agradat molt llegir, però encara hi ha paraules que no entenc i faig moltes faltes d’ortografia!”, diu rient. Assegura que les classes li permeten continuar aprenent, però també fer noves amigues —a les quals veu tant a dins com a fora de les aules— i mantenir-se activa. “Només el fet de venir i tornar cap a casa dos cops per setmana ja em fa estar activa”, reconeix.
El cas de la Dolores no és aïllat i el professorat del Centre de Formació d’Adults sap que la seva feina va més enllà dels coneixements que s’expliquen a les aules. La Maria Montero és la directora del centre i explica que molts dels alumnes grans hi van aconsellats per familiars o metges. “Moltes d’aquestes persones venen a les classes mitja hora abans i aprofiten per prendre un cafè amb altres companys o companyes. Venir al centre els obliga a sortir de casa i a tenir una rutina. És una manera de relacionar-se socialment molt positiva”, detalla.
El perfil de l’alumnat del centre, d’aquest en particular, però també dels altres que hi ha al territori, ha anat variant al llarg dels anys. “Abans venia molta gent gran que no sabia ni llegir ni escriure; ara això ha canviat i tenim més població migrant que ve a aprendre castellà o català, o que vol treure’s alguna titulació”, comenta Montero. “També hi ha persones que venen a mantenir-se intel·lectualment actives. En el cas del gènere, també han canviat les estadístiques: abans en aquests centres hi havia moltes dones que no sabien ni llegir ni escriure, però ara no és així i els homes han anat en augment. Moltes d’aquestes persones aprofiten la vellesa per aprendre, ja que els ha quedat com un tema ‘pendent’; en la majoria dels casos, per obligacions laborals i familiars i per falta de recursos econòmics.
Una altra de les alumnes del Centre de Formació d’Adults és la Mari Carmen, de setanta-nou anys. És de Barcelona i abans feia un voluntariat a la ciutat Comtal. Li agrada assistir a les classes del Centre de Formació d’Adults perquè “venia de fer un voluntariat i tenia les hores molt ocupades”. “Però quan vaig arribar a Viladecans tot era sofà, nevera i pijama. La meva filla se’n va adonar i em va dir que o em buscava alguna cosa o m’ho buscava ella. Cada dia passava per davant de l’escola, fins que un dia em vaig decidir a entrar-hi”, relata.
La Mari Carmen té el graduat escolar, però no el certificat d’escolaritat. Cursa Instrumental 4, que equival a l’últim cicle de la primària. Està contenta amb el centre: “M’agrada tot: la companyonia, la bona entesa amb el professorat i que cada dia quan marxes saps una cosa més que no sabies”, explica. Assistir a les classes l’ajuda tant físicament com psicològicament: “Primer perquè m’ajuda a sortir de casa, i segon perquè quan fas una cosa que t’agrada, sempre en vols saber més”, assegura. Va marxar de Barcelona fa cinc anys quan va morir la seva filla petita: necessitava canviar d’aires i es va mudar a Viladecans, on viu la seva filla gran.
Els estudis sobre els beneficis de la formació al llarg de la vida són concloents: continuar estudiant i exercitant la ment millora els nivells cognitius, socials i les relacions personals. La formació contínua també té una repercussió positiva en la millora de l’autoestima i la percepció de la vida. A l’estudi Formació universitària sènior. Informe sobre l’impacte social en l’estudiantat, fruit de l’impuls i la col·laboració dels programes universitaris per a majors que integren el Grup de Treball de Programes Sènior de la Xarxa Vives es conclou que: “Els beneficis van més enllà dels objectius educatius que promouen i permeten noves relacions socials i una prevenció de l’apatia (…) Els programes universitaris sèniors es vinculen directament amb l’aprenentatge en el decurs de la vida i l’envelliment actiu. Incideixen en la millora de la qualitat de vida, la prevenció en la salut i el suport social, alhora que tenen un impacte social positiu que, transcendint aquest àmbit, aporta beneficis per a la societat en conjunt”.
“L’aprenentatge en el decurs de la vida no s’atura i és inherent als éssers humans i al caràcter social de la nostra pròpia espècie. És, per tant, una educació permanent, sempre inacabada. L’objectiu primordial d’aquest aprenentatge educatiu és tant la millora de la qualitat de vida de les persones grans, com la promoció de la seva participació social, cultural, política i cívica. Cuenca (2011) assenyala que l’aprenentatge en les etapes adultes se centra en motivacions diferents de les escolars, i que va més enllà del rendiment acadèmic. Són aprenentatges, com bé indica, que es vinculen a una evolució personal de millora. En aquesta direcció, es troben dins d’una ‘educació social i humana que acompleix les expectatives de vida en les persones grans’ (Cuenca, 2011)”, es pot llegir a l’informe.
Corria l’any 1997 quan dos professors del Departament de Ciències de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears (UIB) van decidir engegar la Universitat Oberta per a Majors (UOM) sota la premissa que la vellesa era, i és, una oportunitat per continuar aprenent, compartint i, en definitiva, vivint. Una etapa de la vida, l’última, que mereix una atenció especial. Un dels objectius amb els quals va néixer la UOM va ser, a banda d’oferir coneixements,proporcionar una xarxa social a les persones grans. Perquè la socialització és una de les eines imprescindibles per combatre una de les epidèmies del segle XXI: la soledat no desitjada.
“Aquí fem classes de 5 a 7 de la tarda, però hi ha molta gent que a les 4 ja està pel campus, on queden per fer un cafè i xerrar”, explica Antoni Garamundí, director de la UOM. Ell ho té clar: “No podem deixar la gent gran arraconada. La majoria d’aquestes persones han estat molt productives al llarg de la seva vida, tant en l’àmbit físic com en l’intel·lectual. Com a societat ens hem de servir d’ells per a créixer col·lectivament, perquè saben donar resposta a moltes dificultats, i no els podem tenir aparcats. Han de ser elements claus dins l’entorn social”.
Durant el curs 2022-2023, a la UOM, que té seus a Mallorca, Eivissa i Menorca, es van matricular 2.109 persones. A banda dels estudis reglats, es van organitzar tertúlies i trobades de diversa índole organitzades pels mateixos estudiants. “No es conformen només amb què oferim a l’aula i sempre tenen ganes de continuar fent activitats. És un col·lectiu molt motivat. A la Xarxa Vives fins i tot hi ha una Lliga de Debat Sènior!”, explica Garamundí. “Venir als programes per a majors no és només formació, és poder sentir-se útil, realitzat, aportar experiències i aportar idees”, afegeix.
També la Universitat de Barcelona (UB) té un projecte adreçat als sèniors: la Universitat de l’Experiència, que actualment compta amb unes 2000 persones matriculades. “L’únic requisit per accedir-hi és tenir més de cinquanta-cinc anys, però no cal tenir cap formació prèvia, per això tenim perfils molt variats”, explica Carles Buenacasa, director del centre. “Abans venia molta gent que, per diverses raons, durant la seva joventut no havia pogut accedir a la universitat, però amb els anys això ha anat canviat i ara ja tenim gent que té estudis universitaris previs. Sobretot es tracta de gent que en el seu moment va estudiar una carrera de ciències i ara li ve de gust saber més de filosofia, humanitats o història”, recorda.
Buenacasa explica que en els anys posteriors a la pandèmia de la covid hi ha hagut un augment considerable de l’alumnat sènior. Ell considera que es deu al fet que molta gent s’ha adonat de la necessitat de pertànyer a una comunitat i a causa del canvi de percepció de la vellesa. “La gent vol una jubilació activa i dedicar temps a activitats que en el seu moment no va poder fer. La imatge típica d’avis consagrats als nets ha canviat”, adverteix. Tal com succeeix a la Universitat per a Majors, de la Universitat de l’experiència també han sortit grups d’amistat que es conserven un cop acabades les classes: “Els vincles que es creen, en molts casos, sobreviuen als estudis”, conclou Buenacasa.
Totes aquestes experiències trenquen amb el mite que la vellesa és una etapa de la vida improductiva, ans al contrari: la vellesa és una bona oportunitat, sempre que la salut ho permeti, de continuar aprenent i creixent personalment. Els beneficis de tenir un envelliment actiu han quedat demostrats de sobra en els estudis que s’han dut a terme.
Actualment, 17 universitats de la Xarxa Vives ofereixen formació universitària sènior (a partir de cinquanta o cinquanta-cinc anys).
En el curs 2019-2020, els 17 programes universitaris sèniors de la Xarxa Vives comptaven amb més de 18.000 alumnes.
El percentatge més elevat de matrícules se situa en la franja d’edat de 60 a 69 anys, amb un 52,8% que, sumat al següent grup majoritari (de 70 a 79 anys), representen el 88,7% de les persones matriculades.
L’edat mitjana de l’alumnat sènior (curs 2019-2020) s’aproxima a seixanta-vuit anys.
Queralt Castillo Cerezuela
Llicenciada en periodisme i traducció i interpretació. Viu a Atenes
@QC_Cerezuela
