Amb Francesc, em sento més part de l’Església

El papa Francesc és un dels líders més grans del nostre temps i cal agrair-li moltes coses dels seus onze anys de pontificat. Li dono gràcies per la seva austeritat i senzillesa, a la qual mai va renunciar després de ser triat bisbe de Roma. Reconforta tenir un Papa que rebutja ser tractat amb els privilegis d’una autoritat medieval.

Gràcies per haver ensenyat que l’Església ha de ser orant, samaritana i de portes obertes, solidària amb els immigrants, els refugiats, els pobres, els malalts i els marginats.

Gràcies per denunciar la tan estesa “cultura del rebuig”, un dels grans mals de la nostra societat, al qual cal respondre, com recorda el Papa, amb la cultura de la cura, la compassió i la tendresa.

Gràcies per condemnar la pena de mort, la producció i venda d’armes i el model econòmic neoliberal que fa miques la casa comuna i les vides dels seus habitants més vulnerables.

Gràcies per aquestes dues meravelloses encícliques que són Laudato Si’ i Fratelli tutti, que situen els desafiaments més grans del nostre temps i marcaran durant molts anys el camí a seguir.

Gràcies per haver donat una empenta evangèlica i de testimoniatge a l’Església. Per haver lluitat de cara contra la pederàstia, la corrupció de la cúria vaticana i el “carrerisme”. Encara que això li hagi generat tants enemics que no estan disposats a renunciar als seus privilegis.

Gràcies per denunciar un tipus d’Església ideològicament dogmàtica i condemnatòria, davant la qual proposa una més misericordiosa, disposada a dialogar i acollir a tothom, encara que no sempre estigui d’acord amb el que pensen o fan.

Gràcies pels gestos de fraternitat que ha impulsat amb les altres confessions cristianes i amb altres religions, com per exemple amb el Document sobre la Fraternitat Humana per la pau mundial i la convivència comuna, signat amb Al-Tayeb, el gran imant d’Al-Azhar.

Gràcies per haver portat endavant sínodes com el de la família, el de l’Amazònia i el de la sinodalitat, que han destacat per les seves propostes atrevides i sempre sorgides des de les bases.

Gràcies per la seva autenticitat, per la seva humanitat, pel sofriment personal que mostra per les víctimes de les guerres, especialment les més vulnerables.

Gràcies per les seves catequesis, que tant ajuden a aprofundir en la fe i a viure més evangèlicament.

Gràcies per fer de l’Església la casa de tots, tots, tots.

Des que Francesc hi és, em sento més part de l’Església.

Jordi Pacheco
Periodista
@jpachecoga