“Josepherl” al país dels somnis

Forjat durant la més tendra infància, l’amor de Joseph Ratzinger per Jesús i pel cristianisme va donar pas a una llarga trajectòria de servei a l’Església.

A mesura que un es fa gran s’adona de la gran importància que tenen els orígens. El vincle primigeni amb un lloc, una família i unes relaciones socials determinades deixa una empremta inesborrable en el caràcter de les persones i en determina la trajectòria vital. Precisament a aquesta crucial etapa de la vida que és la infantesa es va referir Benet XVI en el seu testament espiritual. En el text, redactat el 29 d’agost de 2006 i publicat amb motiu de la seva mort el passat 31 de desembre, el pontífex donava les gràcies als seus pares per haver-lo portat al món “en una època difícil” i per crear “una llar magnífica” que, “com una llum clara”, va il·luminar tots els seus dies. 

Tal com explica amb profusió de detalls Peter Seewald a Benet VXI. Una vida (Mensajero), el més petit dels tres fills del matrimoni format per Maria Peintner i Joseph Ratzinger va néixer al municipi bavarès de Marktl, el 16 d’abril de 1927, dissabte de Glòria. Dos anys després, la família es va traslladar a Tittmoning, una ciutat barroca on el fet religiós ocupava un paper fonamental, tant per la notable presència d’edificis sagrats com per la devoció dels seus habitants. En aquella població, a la qual el papa emèrit s’hi referiria posteriorment com “el país dels somnis”, van transcórrer els dies més feliços de “Josepherl” —diminutiu amb què anomenaven a casa al petit dels Ratzinger—, fins que la família va haver de tornar a canviar de lloc de residència fugint de l’avenç del nacionalsocialisme emergent a Alemanya.

Forjat durant la més tendra infància gràcies a la fe i la devoció dels seus pares, l’amor de “Josepherl” per Jesús i per l’Església va ser l’origen d’una llarga trajectòria de servei com a catedràtic de Teologia, com a teòleg conciliar, com a arquebisbe de Munic, com a prefecte de la congregació per a la Doctrina de la Fe i, finalment, com a papa. Des d’aquests àmbits, Benet XVI ha deixat un llegat impressionant que continuarà marcant el camí d’aquesta institució mil·lenària durant els propers segles. Un llegat amb llums i ombres, encerts i desencerts que la història, sempre implacable, s’encarregarà de jutjar. El que és segur, però, és que mai no es podrà deixar de reconèixer la seva integritat, la seva intel·ligència i la seva grandesa. 

Malgrat la fràgil salut que el va caracteritzar sempre, el papa emèrit va morir de forma natural als 95 anys al monestir Mater Ecslesiae, on va viure des de la seva renúncia al pontificat al febrer de 2013. Segons va revelar el seu secretari personal Georg Gänswein, les darreres paraules del papa alemany abans d’expirar van ser: “Jesús, t’estimo”. Qui sap si, en pronunciar-les, tornava a ser “Josepherl” i viatjava de nou al “país dels somnis”.

Jordi Pacheco
Periodista
@jpachecoga