Menu
20 d'abril de 2024
Acostumem a donar per fet que Adam i Eva van menjar una poma prohibida. Però, si anem als textos, comprovarem ben aviat que no s’hi fa cap menció sobre quina mena de fruita va ser la responsable del pecat original. També suposem que els antics hebreus creien en un sol Déu. Però, si això és així, ¿per què trobem referències al que semblen dues divinitats diferents: Elohim i Jahvè? A més, tampoc no podem estar del tot segurs que Eva sorgís d’una costella. Ni ens atrevim a afirmar que Esaú vengués la seva primogenitura per un plat de llenties. Després d’un dia esgotador de feina al camp, el que va devorar era un “guisat rogenc”.
Aquesta mena de sorpreses és perfectament corrent: les fonts directes acostumen a dinamitar moltes de les coses que ens pensàvem saber. Evidentment, la Bíblia no és cap excepció. Hi ha molta gent que suposa que la seva lectura ha de ser cosa exclusiva de creients, i així s’obliden que ens trobem davant d’un clàssic imprescindible, tant com la Ilíada o l’Odissea. Per tant, el seu coneixement té a veure amb la cultura general independentment que cada un de nosaltres tingui o no principis religiosos. És per això que els editors de El libro del Génesis liberado (Blackie Books, 2021) han tingut una cura exquisida a l’hora de posar la història dels nostres pares, i dels seus descendents, a l’abast de tota mena de públic. La idea era presentar aquesta narració, una de les més antigues, sense deixar-se endur per prejudicis a favor o en contra de la fe.
Gràcies a aquesta original iniciativa, ha arribat a les nostres mans un volum editat amb autèntica delicadesa, ple d’abundants explicacions en els marges de les pàgines i de nombroses il·lustracions. Es presenta els cinquanta capítols sense la tradicional divisió en versets. Pot ser que aquesta decisió faci estrany, tot i que és cert que, així, guanya molta agilitat.
Les notes ens permeten introduir-nos en l’enorme impacte que el primer llibre bíblic va tenir al llarg dels segles. Les millors intel·ligències el van estudiar des de tots els punts de vista, a vegades a la recerca de dades que avui ens semblen inversemblants. L’arquebisbe anglicà James Ussher, en el segle xvii, va arribar a l’extrem de proposar una data massa exacta per a l’origen del món, el diumenge 22 d’octubre de l’any 4004 aC, a les 18:00 h. Tampoc no hi va faltar qui va pretendre escatir quin va ser l’idioma original de la humanitat, el que es parlava abans de la torre de Babel. Per als bascos Manuel Larramendi, Juan de Perocheguy o Juan Bautista de Erro, era claríssim que aquest idioma era l’euskera.
Aquests i molts altres autors es van perdre en els detalls, en simples minúcies a les quals van concedir una importància desorbitada. D’altres, en canvi, es van preocupar de qüestions molt més transcendents. Per al filòsof Immanuel Kant, el moment en què el primer home i la primera dona van vestir els seus cossos va significar el triomf de la raó per sobre de l’instint. D’aleshores ençà, la humanitat no tornaria a ser mai més la mateixa. Al seu torn, Leonardo Fibonacci, en el segle xiii, va fer avançar les matemàtiques mentre intentava calcular quants conills van néixer de la parella que es trobava a l’arca de Noè durant el temps que va durar la seva navegació.
Les aproximacions al Gènesi han resultat ser molt diverses. Unes es van fer amb voluntat de coneixement, d’altres amb set de domini. Per als partidaris de l’esclavatge, la servitud dels negres es justifica per la seva procedència dels preadamites, la gent que existia abans d’Adam i Eva. ¿Ésser humans anteriors a la creació? Aquesta hipòtesi permetia omplir alguns forats de l’explicació bíblica, perquè, si a l’inici només va existir una parella i aquesta parella va tenir fills, ¿d’on surt l’esposa que va trobar Caín després d’assassinar Abel, i com és que el fratricida va fundar una ciutat?
Després de la traducció del Gènesi, el volum es compon d’una segona part amb una recopilació de textos de diferents autors i èpoques. L’escriptora Sara Mesa, per exemple, ens explica les raons per a llegir el llibre bíblic als nou anys. A aquella edat, un es deixa fascinar per les aventures i pren els seus protagonistes per “personatges”. A continuació, Stephen Hawking ens explica per què no té sentit parlar de temps abans de l’inici de l’univers. També trobem una dissertació de dos il·lustrats, Diderot i D’Alembert, sobre la construcció de l’Arca de Noè, la seva capacitat i l’alimentació dels animals.
Tot i que els editors han treballat amb una gran equanimitat, en algun punt les introduccions es deixen dur per prejudicis presentistes. Com quan ens diuen que el relat de la creació va ser cregut per milions de persones, al peu de la lletra, tot i que es distingeix per la seva falta de versemblança. En realitat, què és creïble i què no ho és depèn de l’època en què visqui el lector. Si poguéssim explicar a un jueu del segle x aC la teoria del Big Bang, sense cap mena de dubte la rebutjaria per estrafolària. Per a la mentalitat pròpia del seu temps, resultava molt més convincent que n’hi hagués prou amb sis dies per a originar tot el que hi ha a la Terra i a l’Univers.
Amb tot, hi ha altres interpretacions laiques que tenen una gran força. En un món com el nostre, en el qual les guerres, la fam o les devastacions generen més de vuitanta milions de refugiats, presentar Adam i Eva com els primers desplaçats ens permet retrobar-nos, siguem creients o no, amb una font inexhaurible de solidaritat. Aleshores, la Bíblia deixa de ser arqueologia, objecte de curiositat per a erudits, i es converteix en paraula viva que ens empeny a no ser espectadors, sinó agents en la lluita contra la injustícia.
Francisco Martínez Hoyos
Doctor en Història
@FranciscoMartn1
