El reforç d’avui, la força de demà

Alumne de la Fundació Verge Blanca, a Lleida - Fundació Verge Blanca de Lleida
Alumne de la Fundació Verge Blanca, a Lleida - Fundació Verge Blanca de Lleida

De la mateixa manera que creix la quantitat de pares disposats a invertir una part del sou en millorar l’educació dels fills, es multiplica el nombre de famílies que no gaudeixen de les eines adequades per corregir les mancances educatives dels estudiants fora de les aules.

Que l’educació és la clau per arribar lluny, a la vida, ho han dit milers de pensadors, però també els voluntaris que cada dia fan més accessible el camí que separa l’ensenyament i els joves que no poden acudir a cap acadèmia per resoldre dubtes i problemes en sortir de classe. Tots ells formen part de desenes de centres catalans que impulsen programes de reforç gratuïtament perquè cap menor en risc d’exclusió social es quedi sense accés a una educació completa. Aquí, n’explorem només quatre exemples.

És probable que vostès tinguin a prop algun tipus de família (biparental, reconstituïda, monoparental, extensa, etcètera) sense prou recursos econòmics per fer front a les despeses casolanes més elementals: l’electricitat, l’aigua, el menjar, la roba, el transport, la quota de subscripció de Foc Nou…, i ¿el reforç educatiu dels fills? D’acord, diran que la quota se la podrien estalviar, però el reforç educatiu no; si vostès són pares i tenen fills en edat escolar coincidiran amb mi que ha de ser la sisena despesa d’una llar. ¿Per què? Perquè els seus fills i també els fills dels altres poden ser els que d’aquí a uns anys els arreglin un endoll, els instal·lin una caldera, els cuinin un plat, els dissenyin un cotxe o els escriguin un article com aquest, i així puguin abandonar la vulnerabilitat.

Amb les dades pertinents a la mà, qualsevol pot defensar que l’èxit acadèmic ha generat millores substancials en moltes famílies dels nostres temps. Vist així, resulta entenedor que cada vegada n’hi hagi més que vulguin tenir major cura dels progressos escolars dels infants i joves, i que el reforç (diguin-li alternatiu, complementari, secundari…) hagi pres més sentit que mai. Però de la mateixa manera que creix la quantitat de pares disposats a deixar-s’hi una part del sou, es multiplica el nombre de famílies que no gaudeixen de les eines adequades per corregir les mancances educatives dels seus fills fora de les aules.

Desenes de centres catalans impulsen programes de reforç gratuïtament - Fundació Verge Blanca de Lleida
Desenes de centres catalans impulsen programes de reforç gratuïtament – Fundació Verge Blanca

Reconforta saber que, a Catalunya, hi ha col·lectius que es trenquen les banyes des de fa temps perquè aquest cop no sigui tan dur. Càritas n’és el principal, i, quan m’he preparat el que els escric, l’he trobat al peu del canó en indrets com ara Palafrugell, Sant Feliu de Llobregat o Granollers, però existeix el cas de la Fundació Verge Blanca de Lleida, que rema en la mateixa direcció. Darrere hi ha noms i cognoms com els de la Gabriela Ricart i la Yolanda Ruiz, totes dues responsables de Càritas als dos primers municipis mencionats, i organitzadores de programes de reforç gratuïts adreçats només a fills de famílies que no poden pagar cap mena de servei privat. I és la humanitat que desprèn qui actua altruistament per ajudar els altres allò que permet reconèixer en aquestes dues dones les seves profundes conviccions de millora social.

És clar que, entrats en aquest terreny, arriba el que arriba: atenció a famílies nouvingudes, contactes constants amb els tutors i els centres, sessions personalitzades i tractaments especialitzats, ràtios reduïdes… Per això, no es pot dubtar que aquesta oportunitat sigui ben rebuda per als que se’n poden aprofitar —només al territori diocesà del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat ja hi ha 16 projectes en marxa amb aquestes característiques—, i que s’estengui arreu com una taca d’oli, com a Granollers. A la capital del Vallès Oriental, fa cinc anys que Càritas parroquial gestiona un concert amb cinc escoles municipals, que es tradueix en el suport a un total de 30 infants. “Tenim comunicació constant amb els col·legis perquè ningú falli a les classes”, reconeix, com a voluntària parroquial, la Teresa Ortiz, una formigueta més, però amb nom i cognoms, d’aquesta xarxa activa d’assistència al creixement formatiu dels que es troben en edat d’aprendre; i de fer-ho correctament.

Anar a repàs, un maldecap

A l’altre cantó, petits i adolescents que encara no comprenen el risc social a què s’aboquen, omplen els espais de trobada amb l’aversió inicial que es produeix en aquestes edats. “Voldria estar jugant al carrer”, en fustiga un, amb dotze anys acabats de fer, que surt de l’aula on la Fundació Verge Blanca agrupa, en diferents tongades, 70 usuaris durant tot el curs escolar. A l’interior no tenen cap vareta màgica, sinó “una oferta educativa que incorpora activitats lúdiques per atraure i retenir l’alumnat, i, alhora, desenvolupar altres competències socials i emocionals”, hi rebla la Marta Mas, secretària tècnica de l’entitat. ¿Una altra formigueta? És clar, però de les que també hi fan participar pares i mares per motivar l’autoestima i la confiança dels seus fills: “L’infant millora, i ho percebem tots”, adverteix Mas.

El reforç d’avui és la força de demà, i això ho saben els voluntaris (estudiants, professors en actiu i jubilats, col·laboradors…) que acompanyen, per aprovar exàmens o simplement per millorar la seva cal·ligrafia, moltes de les persones que trobarem —jo i tots vostès— en algun moment de les nostres vides per fer-nos-la més fàcil. Aleshores, recordin bé que van preferir anar a una aula de reforç en lloc de jugar al carrer; i no va ser cap despesa. 

Xavier Pete Vega
Periodista
@petexavier

Comparteix

Contingut relacionat