Aire pur per combatre la contaminació mental

Hom té la sensació que vivim en l’era del caos. Passem d’un estat líquid a un de gasós, molt més intangible, dispers i desconegut. Per dir-ho clar i català: “Hem perdut el nord”.

El magnífic reportatge de la periodista Laura Teixidor publicat a inicis d’any al Diari de Girona amb el títol “El diagnòstic de les depressions es duplica des de la pandèmia” i advertint de com la incertesa generada arran de la covid-19 i la crisi actual estan repercutint sobre la salut mental en totes les franges d’edat de la població, no pot deixar ningú indiferent. Perquè a tots, de prop o de lluny, ens toca viure moments d’angoixa i ansietat que si bé no són les depressions que obren la porta del possible suïcidi, sí que són els estats mentals que obren les portes a la depressió.

Als estralls provocats per la pandèmia, s’hi sumen els efectes cada vegada més devastadors de la crisi climàtica i la crisi energètica per la guerra d’Ucraïna; la por a perdre el lloc de treball a causa de la inestabilitat econòmica; la irrupció de la robòtica fornida per la Intel·ligència Artificial (IA); la manca de líders que sàpiguen gestionar les seves responsabilitats amb resiliència, empatia, amb visió sistèmica, adaptabilitat, transparència, treball col·laboratiu i intuïció, que generin confiança.

Hom té la sensació que vivim en l’era del caos. Passem d’un estat líquid a un de gasós, molt més intangible, dispers i desconegut. Per dir-ho clar i català: “Hem perdut el nord”. Naveguem sense brúixola i estem desorientats. Certament que per a l’assistència i cura de les malalties mentals precisem de psiquiatres i psicòlegs en nombre suficient. Sembla que el Govern de la Generalitat ha decidit dedicar més recursos a la salut mental amb un increment de 30 milions d’euros que han de contribuir a millorar la resposta assistencial actual. Bona cosa, perquè així com la salut del cos necessita respirar un aire no contaminat, la salut mental també necessita l’aire de la informació i coneixements, rigorosos i veraços que no contaminin la ment i ens orientin.

En aquest sentit cal aplaudir la revista Valors (n. 210, gener de 2023) pel seu un monogràfic sobre el tema: “Estem desorientats?”, en què dona veu a filòsofs, periodistes, educadors, sociòlegs, politòlegs i pedagogs. Us ofereixo una petita mostra de cites i pensaments que reflecteixen l’estat de desorientació en que ens trobem, tant individualment com socialment.

El filòsof coreà de moda, Byung-Chul Han, apunta que a la societat actual “la informació ja no té estabilitat temporal perquè viu constantment de l’atractiu de la sorpresa i això fa impossible aturar-nos en les notícies i ens provoca inquietud”.

Per altra banda, l’eclosió d’internet, tan bona com és per a la difusió de coneixement, també pot desorientar, tant per l’excés d’informació que no sempre pressuposa un millor coneixement com per falta d’intermediaris que donin rigor i professionalitat a la informació.

És el cas de la informació a la carta que corre el perill dels fake news. El periodista Marc Amorós ens vol prevenir també de Les egonotícies. O sigui que seleccionem diaris, revistes i notícies que estiguin d’acord amb els nostres pensaments i la visió de la realitat que tenim. Així ens auto-adoctrinem constantment.

Un altre fet que distorsiona la informació i potser també els coneixements són els anomenats influencers, sense regulació administrativa ni codis deontològics. Poc que anem pas bé (que diuen els d’Amer).

Per tal de no ser objecte de les manipulacions dels mitjans de comunicació, és bo adquirir premsa de proximitat (Km 0), com en el meu cas el Diari de Girona, en què redactors i col·laboradors són coneguts i fàcilment identificats. En aquest sentit, a Catalunya comptem també amb Iquiosc.cat, la plataforma que aplega tota la premsa en català en format digital.

Susana Pérez Soler, periodista i doctora en Comunicació Digital, ens diu que: “La desorientació es combat amb prudència i pensament crític”. Tanmateix, em permeto aconsellar l’experiència dels clàssics, en boca del filòsof grec Aristòtil, que ens diu que “el veritable aire que nodreix la ment” se sustenta en quatre pilars: 1) La dimensió intel·lectual, que aspira a la veritat. 2) La dimensió estètica, que aspira a la bellesa. 3) La dimensió moral, que aspira a la bondat. 4) La dimensió espiritual, que aspira a la unitat.

Estic convençut que aquestes quatre dimensions de l’experiència humana, aire pur per a la ment, repercuteixen en l’excel·lència personal i social de la nostra feina i de les nostres relacions.

Pere Reixach
President del Centre Catòlic de Blanes