La Gran Renúncia

Des de l’any 2021, es parla molt de la Gran Renúncia laboral, especialment a Occident, on es detecta una tendència a prioritzar les necessitats personals i familiars i a renunciar a feines si no afavoreixen aquests aspectes.

A Espanya, el 2024, més de tres milions de persones van deixar voluntàriament la feina, un augment del 4,4% respecte a l’any anterior i gairebé un 50% respecte al 2021, d’acord amb les dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Els motius d’aquest fenomen internacional segons un estudi recent publicat per Harvard Business Review són els ambients laborals tòxics i la recerca de millors condicions personals. Així, no és estrany que en una entrevista laboral el candidat examini l’empresa: valors, flexibilitat horària, conciliació… I, una vegada contractat, tampoc és estrany canviar si l’experiència no aporta.

La Gran Renúncia és objecte de nombroses investigacions, per les implicacions econòmiques i psicològiques, a més de laborals. Aquí volem treure’n breument tres conclusions des de l’espiritualitat.

La primera és que la Gran Renúncia subratlla la necessitat d’harmonitzar les diferents dimensions de la vida. Busquem equilibri dins d’una narrativa existencial coherent i satisfactòria, i desitgem que cap àmbit predomini sobre els altres, de manera que el nostre jo íntim respiri còmodament, sense sentir-se pressionat ni esclavitzat. Tot ha de tenir sentit i estar impregnat de valors.

Des d’una perspectiva espiritual la Gran Renúncia convida a preguntar: ¿Quin sentit i valors associem a les nostres accions? ¿Dediquem prou temps a les persones i coses que realment importen? És a dir, convida a una visió més contemplativa de la vida: a valorar la dignitat de la persona per sobre dels diners, el poder o l’èxit; a prioritzar la cura de la família i dels amics; a donar valor a l’oci; i a entendre la vida com un tot, que en cada moment estem realitzant.

La segona conclusió està relacionada amb els joves. Les xarxes socials influeixen fortament en la seva manera de veure el treball i la vida. A través d’elles es produeix un doble fenomen: mentre busquen entreteniment, hi troben també motivacions i eines per avançar en la vida. Sense oblidar els efectes negatius que també tenen, és sorprenent que a les xarxes molts joves expliquin rutines per aprofitar el 100% del dia o com aprendre a través de YouTube, la IA i altres plataformes. La cultura actual no només diu ‘Yes, you can’, sinó que també ensenya com fer-ho i per què val la pena, amb històries personals.

Això implica que inconscientment els joves es fan preguntes fonamentals: ¿Què els estimula? ¿Val la pena el camí que segueixen? ¿Com enfocaran el futur? Aquestes conviccions arrelen en ells abans d’entrar a la vida adulta. Així, quan arriben al món laboral no tenen por de fer “grans renúncies” si és necessari. Això obre una porta interessant. Perquè, si és cert que voldran gaudir i compartir temps amb amics i familiars més enllà de la feina, vol dir que apreciaran més allò que som. La pregunta és: ¿Descobriran Jesucrist en el nostre estil de vida proper, valent i encarnat?

La tercera conclusió fa referència al sentit del treball, que sembla el gran perjudicat per la Gran Renúncia. ¿Per què esforçar-nos més enllà de la nostra satisfacció personal o familiar? ¿Per què ser generosos i fer bé la feina si no ens agrada o si l’ambient és tòxic i no podem canviar? Des de l’antropologia i l’espiritualitat cristiana, el fet de ser relacionals per naturalesa implica que tota feina és un servei, una manera de viure la caritat. “Tothom qui doni un got d’aigua fresca a un d’aquests petits només perquè és deixeble meu, us asseguro que no quedarà sense recompensa”, recorda Jesús (Mt 10,42). Les nostres accions transmeten la cura de Déu pels altres, pels qui es beneficien del servei que ofereix l’empresa. Inclús en situacions adverses podem fer aquesta missió humana i espiritual elevada. Podem contribuir a cuidar-nos mútuament en la societat posant rostre a l’amor de Déu. O, quan ningú sap qui ha fet una feina, actuant amb la discreció i magnanimitat pròpies de Déu. I aquesta missió no depèn només del tipus de treball, del nombre d’hores, de la posició que ocupem, ni de l’èxit total d’un projecte. El propòsit amb què treballem no comença fora, sinó en el nostre cor.

Gerard Jiménez Clopés
Doctor en Teologia