“Veure noves totes les coses en Crist” ha sigut el lema de l’any jubilar “Ignatius 500”, que s’acaba de celebrar amb motiu del V centenari de la “conversió” d’Ignasi de Loiola. Havia estat inaugurat amb el V centenari de la seva ferida a Pamplona, el 20 de maig de 2021, i es va clausurar a Loiola, a la festivitat de sant Ignasi, el 31 de juliol de 2022. L’esdeveniment principal va commemorar el IV centenari de la canonització d’Ignasi de Loiola, Francesc Xavier, Teresa de Jesús, Isidre Labrador i Felip Neri, el 12 de març de 2022, amb una missa presidida pel P. General, amb la presència del papa Francesc, a l’església romana del Gesù. Al seu moment es va murmurar a Roma “el papa ha canonitzat quatre espanyols i un sant”.
Manresa, i el Camí Ignasià han tingut un paper central, com a escenari on Ignasi va experimentar la seva conversió més profunda amb les grans i decisives experiències espirituals de la seva vida.
L’orde fundada pels 10 primers companys pateix l’hivern vocacional que assota a tota l’Església des del 1965, en què es comptaven gairebé 36.000 jesuïtes. A principis de 2022 eren 14.439: 10.432 sacerdots, 837 germans, 2.587 escolars (jesuïtes en formació) i 583 novicis, fet que suposa una pèrdua neta de 379 respecte a l’any anterior. Estan repartits en 9 assistències, 64 províncies, 3 regions independents i 10 regions dependents, amb comunitats de diferents dimensions i ministeris apostòlics a 129 països.
Està canviant el perfil del jesuïta, que ja no és majoritàriament europeu: el 37% està a Àsia/Austràlia; el 28% a Amèrica; 23% a Europa; i 12% a Àfrica. Aquesta tendència s’aguditzarà tenint en compte els joves: el 44% de novicis i el 50% d’escolars és a Àsia (amb oasis vocacionals com el Vietnam), i el 26% de novicis i el 22 d’escolars a l’Àfrica.
El nombre total es redueix cada any, ja que els novicis nous (330 el 2021) no compensen les morts (484) i dimissions (225). La piràmide d’edat mostra un gran desequilibri entre els més grans i els menors de 70 anys, per les generacions molt nodrides que van entrar als anys 40 i 50.
El canvi demogràfic comporta la reestructuració administrativa, creant noves províncies o reduint-les, en funció de la sostenibilitat. També té el seu reflex a les congregacions generals (màxim òrgan col·legiat i representatiu de govern) on la presència de no occidentals (sobretot, asiàtics i africans), i la seva diversa sensibilitat, es percep cada vegada amb més puixança. Com a expressió clara d’aquesta descentralització, la congregació general 36 (2016) va triar com a superior general el primer no europeu, el veneçolà P. Arturo Sosa.
Tot i això, el nombre d’institucions no només no disminueix, sinó que augmenta. Aquest orde gestiona unes 231 institucions d’educació superior i 2.300 d’educació no universitària, a més de les institucions d’apostolat social i pastorals pròpiament dites com a parròquies, cases d’Exercicis, centres Fe-Cultura-Justícia, editorials, etc., que ja mostren el mapa de la seva activitat i servei a la societat i a l’Església. Els jesuïtes són els inspiradors i darrers responsables d’aquesta malla d’institucions que funciona gràcies a una immensa xarxa de col·laboradors en grau diferent, amb els quals es porta a terme la missió de la Companyia.
Cap endins, esdevé clau com gestionar la transició demogràfica, sense que s’estengui el desànim o el pessimisme a les zones amb menys vocacions; cal replegar-se i reduir el nombre de comunitats, però també cal mantenir la tensió de la creativitat, per aventurar noves formes de presència i servei, amb audàcia. A més, cal planificar el desplegament adequat a les zones amb més vocacions.
Com tota l’Església, la Companyia ha hagut de fer front a la plaga per la qual alguns dels seus membres, portats de les passions malaltisses, van abusar d’alguns dels que havien de tenir cura. A més d’atendre les víctimes i els victimaris i recompondre la pròpia autoestima, de cara al futur s’estan instaurant protocols de transparència, formació i prevenció per cultivar una nova sensibilitat i possibilitar entorns segurs.
El repte més important és com prestar el millor servei possible a la mateixa Església, on hi ha grups o reductes, no gaire nombrosos però sí molt actius, que es neguen a qualsevol procés de canvi i d’adaptació, atrapats per una tradició immediata, dels darrers segles, no per l’original i la primigènia de l’Evangeli. Actualment hi ha una sintonia especial amb el papa Francesc, ja que com a jesuïta, compta especialment amb la seva família religiosa d’origen.
¿Com es pot prestar el millor servei a una societat ferida, dividida, injusta, oprimida? Es procura formar en els valors evangèlics membres de tots els àmbits socials, amb l’esperança que algun dia redundi en un benestar global més gran. En un intent per adaptar el seu servei, tota la Companyia es va posar en discerniment i va proposar al papa el 2019 unes preferències apostòliques que van ser aprovades per al període 2019 al 2029. No exclouen tots els altres serveis i ministeris que ofereixen els jesuïtes, sinó que en prioritzen alguns oferint un horitzó comú per a tota la Companyia, que ha de prestar una atenció especial a aquests objectius:
1) Mostrar el camí cap a Déu, mitjançant els Exercicis espirituals i el discerniment. 2) Caminar amb els exclosos, juntament amb els pobres, els descartats del món, els vulnerats en la seva dignitat, en una missió de reconciliació i justícia. 3) Acompanyar els joves en camí, creant un futur esperançador. 4) Tenir cura de la nostra casa comuna, treballant amb profunditat evangèlica en la protecció i la renovació de la creació de Déu.
Les preferències 1 i 3 es fan a través de múltiples institucions. La 2 comptabilitza diversos “màrtirs”, i inclou migrants i refugiats, l’atenció i cura dels quals van ser potenciats pel P. Arrupe, que el 1980 va posar en marxa el Servei Jesuïta a Refugiats. Després va néixer el Servei Jesuïta a Migrants, que a Barcelona es concreta a la Fundació Migra Studium. La 4 potser requereix un afany més gran pel fet de ser nova i no comptar amb institucions específiques.
Es pot dir que la Companyia, encara envellida en certes àrees, continua amb la missió de servei al món i l’Església. No s’obsessiona amb la crisi cultural actual, sinó que mira cap al futur, ja que té molta experiència de superació de greus crisis. La més important va ser l’onada de persecucions del segle XVIII que fins i tot va aconseguir del papa la supressió el 1773. Però no es va extingir, per la protecció d’una tsarina ortodoxa russa, i d’aquesta resta, com l’au fenix, va renéixer les cendres, amb Pius VII el 1814. Potser és l’únic ordre suprimit i restaurat, cosa que ja suposa una qualificació de la injusta persecució anterior.
Amb aquesta confiança en Déu, ara i sempre, la Companyia manté el seu compromís de prestar el millor servei a l’Església i a la societat en què està inserida.
Wenceslao Soto
Professor de la Facultat de Teologia de Granada
Setembre / Octubre de 2024